dissabte, 28 de febrer del 2015

15 ermites de montserrat

LES 15 (+1) ERMITES DE MONTSERRAT

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat

Aquesta és una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris

UBICACIÓ:

El Monestir de Montserrat està ubicat dins del terme municipal de Monistrol de Montserrat i a la comarca del Bages, dins de la província de Barcelona; està situat a una alçada de 720 metres; és un símbol per a tots els catalans i punt de trobada i peregrinatge per a creients, senderistes, escaladors i turistes d'arreu del país i de la resta del mon.

Com arribar-hi:

Des de Barcelona, cal agafar l'autopista AP-7, E-15 en direcció a Tarragona; bifurcació seguir cap A-2 fins Abrera i aquí seguir per la carretera C-55 fins a Monistrol de Montserrat per continuar per la BP-1121 cap al Monestir de Montserrat.
Des de Tarragona, cal agafar l'autopista AP-7 direcció a Barcelona; abans d'arribar al peatge de Gelida continuar cap a la N-IIa i A-2 fins Abrera i aquí seguir les mateixes indicacions anteriors.

DADES DE LA RUTA:

TIPUS DE RUTA: Ruta de senderisme circular
DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Difícil; tot i no tenir cap dificultat extrema, es tracta d'un recorregut amb molt de desnivell i ressegueix corriols amb molt de pendent de pujada i de baixada pels que cal anar en compte; el punt més difícil es troba pels voltants de l'ermita de Sant Martí, dons per arribar-hi cal passar per una canal amb força pendent de baixada i posteriorment, després de deixar l'ermita enrere , hi ha un pas curt però una mica complicat, en el que s'ha de superar una placa de roca sen se gaires punts de recolzament
DISTÀNCIA RECORREGUDA: 15,4 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT: 6 hores i 28 minuts en total (5 hores i 23 minuts en moviment + 1 hora i 5 minuts aturat)3,5 Km/h en moviment
RECOMANACIONS: La zona per la que caminarem es zona de muntanya, per tant cal seguir estrictament les senyals i les guies per les que ens guiem en tot moment i no sortir mai dels camins principals i/o marcats. Cal portar aigua i menjar suficients. També una brúixola ens pot servir per orientar-nos, així com un GPS i un mapa de la zona. No fer aquest recorregut en solitari si no es coneix el terreny; cal donar la nostre situació a algun familiar o amic abans de començar la ruta; portar una corda d'escalada d'uns 15 o 20 metres per utilitzar-lo pel pas que haurem de fer una vegada passada l'ermita de Sant Martí
DESTACATS: Basílica de la Mare de Déu de Montserrat, ermites de Sant Miquel, Sant Jaume, Santa Caterina, Sant Joan, Sant Onofre, Santa Magdalena, Sant Martí, Sant Jeroni, Sant Antoni, Sant Salvador, Santíssima Trinitat, Sant Dimes, Santa Creu i Santa Helena, Sant Benet i Santa Anna; ermita de la cova de la Verge de Montserrat
PUNT DE SORTIDA: Plaça davant de la façana principal de la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat
PUNT D'ARRIBADA: Al mateix punt de sortida
PUNT MES ALT: Ermita de Sant Jeroni
PUNT MES BAIX: Plaça de l'Abat Oliva
GPS: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8955372

Per la muntanya de Montserrat hi ha repartides una sèrie d'ermites. Antigament eren subjectes a l'Abad de Montserrat; totes elles foren abandonades pels ermitans l'any 1811 tot fugint de la invasió francesa i novament reedificades després del conflicte; no obstant, només unes poques van tornar a ser habitades, essent la majoria definitivament abandonades  envers l'any 1822, la qual cosa suposà, amb el temps, que es deterioressin  els edificis; avui bona part d'elles encara conserven alguns dels seus murs.

ITINERARI:

Des de la plaça del Portal, davant de la Basílica i sortint pel costat del Museu de Montserrat, anirem carrer avall; passarem per sota d'una porta porxada  entrant a un plaça; girar a l'esquerra per enfilar carrer amunt en direcció a Sant Miquel.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, rètol informatiu amb Camí de Sant Miquel

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, rètol informatiu amb Camí de Sant Miquel

El camí pel que transitarem al principi serà un terra cimentat i gravat i en continua pujada, amb trams suaus majoritàriament i altres trams mes pronunciats, però sense cap dificultat; al començament del camí ens acompanyaran algunes estàtues o imatges de personatges religiosos en la seva majoria; al cap d'uns 20 minuts arribarem a la primera de les ermites del recorregut, l'ermita de Sant Miquel (1).

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Camí de Sant Miquel i ermita de Camí de Sant Miquel

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Camí de Sant Miquel i ermita de Camí de Sant Miquel

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Camí de Sant Miquel i ermita de Camí de Sant Miquel
Ermita de Sant Miquel
Hi ha referències històriques d'aquesta ermita a l'any 1211 i més endavant a l'any 1344. Durant la guerra amb França el 1810, l'ermita és enderrocada; posteriorment l'any 1870 va ser reconstruïda novament sobre els antics fonaments; Sant Miquel és considerat patró de la muntanya de Montserrat des del s.III. Davant de l'ermita hi ha una creu de terme; des de l'ermita es poden veure unes boniques vistes de tot el complex  que forma el Monestir.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, imatge antiga de l'ermita de Camí de Sant Miquel
Fotografia antiga de l'ermita de Sant Miquel
Deixarem l'ermita i continuarem pel camí cimentat i poc després passarem pel costat de la bassa de Sant Miquel; el camí cimentat continua pujant fins que arribem a un creuament, si continuéssim recte tot bordejant la muntanya aniríem en direcció a Collbató, per la drecera de Fra Garí o pel Camí de les Bateries, però en el nostre cas continuarem pel camí que gira cap a la dreta i continua en forta pujada cimentada i gravada; aquí hi veurem un rètol que ens orientarà cap al funicular de Sant Joan.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, rètol informatiu al Pla dels Soldats entre el Camí de Sant Miquel i el Camí de les Ermites
Rètol informatiu en direcció a Sant Joan
A partir d'aquest punt tenim davant nostre una forta pujada cimentada i amb algunes ziga-zagues; en arribar al punt més alt d'aquesta pujada, veurem als nostres peus el Pla de les Taràntules, on resta ubicada l'estació superior del funicular de Sant Joan; baixarem fins a aquest punt, en un tram curt i seguint el camí cimentat.
Davant de l'estació del funicular hi ha dons camins i en el nostre cas seguirem pel camí de l'esquerra en direcció a la ruta de les ermites.  

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, rètol informatiu al Pla de les Taràntules

A partir d'aquest punt deixarem el camí cimentat i comença el camí terrós.
Seguirem per aquest camí i poc després, a la dreta d'aquest, veurem un planell informatiu del Parc Natural de Muntanya de Montserrat; darrera d'aquest planell comença un corriol que s'enfila en direcció als contraforts del cim de la "Gorra Marinera".

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, El Gorro Frigi a les Magdalenes i l'ermita de Sant Jaume
Gorra Marinera
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, El Gorro Frigi a les Magdalenes i l'ermita de Sant Jaume
Corriol i pujada cap a l'ermita de Sant Jaume
La primera part del corriol en direcció a l'ermita de Sant Jaume es fàcil i relativament còmode, però la segona part es més complicada i requereix més preparació i sobretot, no patir de vertigen ; aquesta segona part es fa sobre la mateixa roca de la "Gorra Marinera" i per mitja d'uns quants graons esculpits a la roca i finalment ajudant-nos d'una corda lligada a un arbre es podrà accedir a les restes de l'ermita de Sant Jaume (2).

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, l'ermita de Sant Jaume a les Magdalenes

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, l'ermita de Sant Jaume a les Magdalenes
Ermita de Sant Jaume
L'ermita de Sant Jaume va ser construïda al voltant d'una cova natural a la paret de la "Gorra Marinera"i disposa d'unes vistes excel·lents sobre el Monestir i sobre gran part del massís de Montserrat, així com també des d'aquest indret podrem veure gairebé la resta de les ermites. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès. En l'actualitat només en resten els fonaments del murs i les restes de les ruïnes resten disperses per les vessants de la muntanya; tot i això encara es poden veure els murs de pedra, les dues cisternes, la cova...

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, antiga imatge de l'ermita de Sant Jaume a les Magdalenes
Fotografia antiga de l'ermita de Sant Jaume
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Monestir de la Mare de Déu de Montserrat des de l'ermita de Sant Jaume a les Magdalenes
Monestir des de l'ermita de Sant Jaume
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, l'ermita de Sant Jaume a les Magdalenes
Vista de l'ermita de Sant Jaume a les parets de la Gorra Marinera
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, des de la regió de les Magdalenes vista de la regió del Monestir o Sant Benet + regió dels Flautats + regió del Cavall Benat
Vista des de l'ermita de Sant Jaume
Desfarem les nostres passes per tornar al camí principal de la ruta de les ermites; davant nostre queda la nova ermita de Sant Joan; abans d'arribar-hi veurem un rètol a l'esquerra i que assenyala "Collbató" i els seguirem.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, rètol informatiu a Montserrat

Ens situarem per sota de l'ermita de Sant Joan i sen se un camí gaire definit baixarem per un pedregar en direcció al torrent de Santa Caterina, en tendència cap a la nostre dreta (cal trobar en aquest indret el corriol que porta directament a l'ermita de Santa Caterina).

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, camí en direcció a l'ermita de Santa Caterina
Camí cap a l'ermita de Santa Caterina i la seva situació
L'ermita de Santa Caterina (3) es situada sota d'una penya, tot aprofitant una balma natural al principi del torrent del mateix nom.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de Santa Caterina

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de Santa Caterina
Construcció a la zona de l'Ermita de Santa Caterina
L'ermita de Santa Caterina es va construir al s.XVII al costat de les antigues runes de l'ermita de Sant Pere que va ser enderrocada l'any 1677; l'ermita de Santa Caterina era una ermita molt poc visitada, ja que no quedava al peu del camí principal; l'ermita de Santa Caterina va ser destruïda l'any 1812  per l'exèrcit francès: actualment hi ha poques restes de l'antiga ermita, entre les ruïnes hi destaquen la balma, la resta dels murs de pedra, de passos, d'elements ceràmics, de paviments i de cisternes.
En aquest indret i aprofitant la balma natural hi trobarem una construcció que serveis de refugi i aixopluc als escaladors i senderistes.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, antiga imatge de l'ermita de Santa Caterina
Fotografia antiga de l'ermita de Santa Caterina
Tocarà desfer el camí i situar-nos novament per sota de la nova ermita de Sant Joan. Sen se tornar a buscar el corriol que ens haurà dut fins aquest punt, farem una petita grimpada en un marge i ens situarem novament al camí que ve del Pla de les Taràntules; davant mateix resta la nova ermita de Sant Joan (4).

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de Sant Joan
Nova ermita de Sant Joan
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de Sant Joan

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de Sant Joan

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de Sant Joan
Ermita de Sant Joan des de l'ermita de Sant Jaume
Seguint el camí en lleugera pujada i fent una petita corba a la dreta  i superant algunes escales, arribarem a les restes de l'antiga ermita de Sant Joan Baptista.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, restes de l'antiga ermita de Sant Joan

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, restes de l'antiga ermita de Sant Joan

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, restes de l'antiga ermita de Sant Joan
Restes de l'antiga ermita de Sant Joan Baptista
L'actual ermita de Sant Joan va ser construïda l'any 1869 i beneïda l'any 1899 i resta sota l'antiga ermita de Sant Joan  Baptista que ser destruïda l'any 1812 per l'exèrcit francès. Al passat s.XX es construir sobre l'antiga ermita de Sant Joan Baptista un restaurant i que en l'actualitat ja no s'hi troba, es per això que les antigues restes de l'ermita i del restaurant estan mesclades. Aquesta ermita es va construir aprofitant una balma natural, sota d'una penya, a la vessant de la muntanya. L'antiga ermita de Sant Joan Baptista està ben al costat de l'ermita de Sant Onofre i antigament aquestes dues estaven unides per una passarel·la. De l'antiga ermita encara es poden apreciar els seus murs de pedra, passos, cisternes d'aigua i terrasses. L'antiga ermita de Sant Joan Baptista ja existia l'any 1512quan n'era abat en Pedro de Burgos. 

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, antiga imatge de l'ermita de Sant Joan i Sant Onofre
Fotografia de les antigues ermites de Sant Joan Baptista i de Sant Onofre
Seguint les restes de l'antiga ermita de Sant Joan Baptista passarem un portal (actualment fet d'obra recent).

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, restes de les antigues ermites de Sant Joan i de Sant Onofre
Porta entre l'antiga ermita de Sant Joan Baptista i l'ermita de Sant Onofre
Passat aquest portal entrarem a les restes de l'ermita de Sant Onofre (5), un espai reduït i que al igual de l'ermita de Sant Joan Baptista es va construir aprofitant una balma natural de la vessant de la muntanya.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, restes de l'antiga ermita de Sant Onofre
Ermita de Sant Onofre
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, restes de l'antiga ermita de Sant Onofre i la seva cisterna natural
Cisterna natural a l'ermita de Sant Onofre
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, restes de l'antiga ermita de Sant Onofre i Canal de Santa Magdalena
Ermita de Sant Onofre i canal cap a Sant Magdalena
A l'ermita de Sant Onofre només s'hi podia accedir a peu i per arribar-hi hi havia unes escales, part de les quals eren excavades sobre la mateixa roca, i posteriorment es creuava un pont de fusta que penjava del precipici. Al estar situada a la vessant de la muntanya gaudia de molt bones vistes. Fou construïda a finals del s.XV per l'abat Pedro de Burgos i com la majoria de la resta de les ermites fou destruïda l'any 1812 per l'exèrcit francès. En l'actualitat encara es poden apreciar murs, passos, escales d'accés i sobretot una cisterna d'aigua excavada a la mateixa pedra. 

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, antiga imatge de l'ermita de Sant Onofre
Fotografia de l'antiga ermita de Sant Onofre
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Escales a la Canal de Santa Magdalena
Escales de Sant Joan i Sant Onofre cap a Santa Magdalena
Deixant l'ermita de Sant Onofre continuarem pel camí, que construït a la mateixa vessant de la muntanya, ens portarà a les escales que uneixen el camí que ve del Pla de les Taràntules i que va Santa Magdalena o cap el camí de Sant Jeroni per les escales de Jacob.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Escales a la Canal de Santa Magdalena
Escales en direcció a Santa Magdalena
Situats a les escales, les seguirem tot pujant pel mig de la canal fins que s'acaben, i en arribar al que pot semblar una bifurcació. dreta o esquerra i davant de la paret de la muntanya, continuarem cap a la dreta i seguirem pujant; el camí està força malament degut a les inclemències del temps que malmeten el terreny; arribarem a una bifurcació i aquí veurem una petita senyal que ens guiarà cap a l'ermita de Santa Magdalena, seguint per l'esquerra, camí amunt; deixarem el camí cap a la dreta en direcció a Sant Jeroni per les escales de Jacob.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, camí per la Canal de Santa Magdalena en direcció a a l'ermita de Santa Magdalena

Pocs minuts després s'arriba a les restes de l'ermita de Santa Magdalena (6), als peus de la muntanya de la Magdalena Inferior.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, restes de l'antiga ermita de Santa Magdalena

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, restes de l'antiga ermita de Santa Magdalena
Restes de l'ermita de Santa Magdalena
Antigament aquesta ermita estava situada a uns 600 passos del seu emplaçament actual; en aquest emplaçament hi havia construït un castell (Castell d'Otger) que posteriorment l'abat Garcia de Cisneros va reconvertir en ermita cap allà l'any 1498. Situada entre penyals i riscos només era accessible a peu. Va ser destruïda l'any 1812 per l'exèrcit francès. En l'actualitat només hi trobem restes de murs de pedra, terrasses i restes de l'antic Castell.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, antiga imatge ermita de Santa Magdalena
Fotografia de l'antiga ermita de Santa Magdalena
Deixarem l'ermita de Santa Magdalena i continuarem pujant en direcció a la muntanya de la Magdalena Superior; la pujada te força desnivell però es curta; sen se arribar a la zona superior de la muntanya ens situarem en una petita base de la Magdalena Superior; aquí haurem d'anar a buscar una canal que baixa arran de la paret del Gorro Frigi.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, pas al Coll de les Tisores en direcció a l'ermita de Sant Martí, a les Magdalenes
Petita base al costat del Gorro Frigi
A partir d'aquest punt estarem situats per la zona de més dificultat del recorregut, per anar, cal anar molt en compte en tot els passos que farem. 
La canal que agafarem te força desnivell i al començament haurem d'anar agafant-nos, tant a la mateixa roca com a les branques, troncs o arrels dels arbres o arbustos i que ens ajudaran a anar baixant per la canal. Conforme anem baixant per la canal aquesta es va obrint i fa que la sensació de seguretat sigui més gran. No s'ha de perdre gaire alçada per trobar l'ermita de Sant Martí.
Les parets del Gorro Frigi queden a la nostra dreta i les anirem seguint i envoltant; no hi ha un camí del tot traçat, per tant haurem d'anar buscant el camí més fressat que trobem. Veurem l'ermita de Sant Martí (7) sota una balma natural a la cara sud del Gorro Frigi.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de Sant Martí a la paret del Gorro Frigi
Construcció a la zona de l'Ermita de Sant Martí
Hi ha alguns escrits que anomenem a aquesta ermita com la de Sant Martí, però en l'actualitat en queden poques restes o senyals; una cisterna o alguna canal d'aigua es poc més del que es pot trobar. Actualment la construcció es un habitacle obrat que utilitzen els escaladors com a refugi, al igual que alguna altre.

Desfarem uns metres al camí i de seguida caldrà girar a l'esquerra per continuar pujant per una nova canal.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Camí entre la paret del Gorro Frigi i la Magdalena Superior

El camí que puja ara està poc marcat i el podem agafar per allà on més en convingui; aquest tram te força desnivell i ens haurem d'anar ajudant amb els arbres i vegetació; se seguida arribarem a la zona superior i comença la forta baixada; començarem a baixar, en molt de compte i ajudant-nos dels arbres i vegetació i anat en compte on i com posem el peus; s'acaba el camí de terra i comença una gran placa de roca i en aquest punt haurem d'anar molt en compte.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, pas per la Canal entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior
Placa de roca que cal superar
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Canal entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior
Canal entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi
Aquesta es una zona ombrívola degut a la vegetació que la cobreix i això pot fer que el terra estigui humit, així dons, tot i que son poques les passes per sobre de la placa de roca, es aconsellable portar una corda d'escalada per creuar-la (alguna vegada hi podem trobar una corda lligada, però no sempre); es lligarà la corda entre els arbres per utilitzar-la de passador de mans per anar mes segurs i millors recolzats.
Fet aquest pas ens queda un últim tram de terra en baixada i saltarem al camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Situats en aquest camí continuarem cap a l'esquerra en direcció a Sant Jeroni.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, regió de les Magdalena

Continuarem per aquest camí principal, passant per la cara nord del Gorro Frigi i planerament seguirem per la zona coneguda com a Serrat de l'Alzina de les Paparres.
El camí segueix força planer fins que arribem a una zona cimentada, on deixarem una cruïlla a la dreta, en direcció al Pla dels Ocells, i que farem servir de tornada.
Seguirem el camí cimentat de lleugera pujada amb un tram de llargues escales, fins a trobar novament una camí de terra; seguint aquest camí ben fresat arribarem a la nova ermita de Sant Jeroni (8).
Des d'aquest punt podríem arribar-nos fins el Cim de Sant Jeroni, el punt més alt de la Serra de Montserrat. 

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de Sant Jeroni

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de Sant Jeroni
Ermita de Sant Jeroni
L'actual ermita de Sant Jeroni es de recent construcció i la seva ubicació queda lluny de l'antiga ermita de Sant Jeroni. Juntament amb l'ermita de Sant Antoni són les que més lluny es troben del Monestir. L'antiga ermita de Sant Jeroni, de la que avui en dia no se'n troben restes, va ser edificada entre els anys 1536 i 1541 i posteriorment l'any 1590 fou novament ampliada i restaurada; més endavant l'ermita es va enrunar i fou restaurada novament l'any 1721 i va romandre d'en peus fins l'any 1812, en que va ser destruïda per l'exèrcit francès; la seva ubicació estava molt aprop del cim de la muntanya de Sant Jeroni, la zona més elevada de Montserrat; l'antiga ermita es va erigir sobre una antiga capella, anomenada Santa Maria la més Alta; la seva ubicació quedava per sota de les actuals antenes que hi ha en el cim de Sant Jeroni i sobre seu si va construí, al passat segle XX, un restaurant, actualment ja desaparegut.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, antiga imatge de l'ermita de Sant Jeroni
Fotografia de l'antiga ermita de Sant Jeroni
Desfarem el camí i tornarem novament a la cruïlla, que ara veurem a la nostra esquerra, en direcció al Pla del Ocells, després d'haver deixar les escales cimentades enrere. 
Seguint aquesta direcció i passant per un grapat d'escales força desiguals i en mal estat, baixarem fins el torrent de Santa Maria i de seguida veurem una senyal que ens farà de referència per no equivocar-nos en el camí que haurem de fer tot seguit.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, bifurcació al Camí Vell de Sant Jeroni
Direcció a seguir a partir d'aquest punt
Deixarem el torrent de Santa Maria i ens enfilarem cap a l'esquerra (davant mateix del petit rètol informatiu - una fita de pedres també ens pot servir de guia) i seguirem el camí anomenat "Serra de les Lluernes" i passarem per sota de l'agua del "Cap de Mort"; per aquest camí o corriol ens podran servir de guia unes marques grogues que anirem veient pintades a la mateixa roca de les parets de les muntanyes o be al terra.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Agulla del Cap de Mort a la regió de Sant Jeroni
Agulla del Cap de Mort
Continuarem per aquest camí ben traçat i seguint les marques grogues; per anar cap a l'ermita de Sant Antoni cal deixar aquest camí en un punt determinat, però sen se cap marca orientativa, tot girant cap a la nostra esquerra i agafant un corriol en forta pujada (deixar momentàniament les marques grogues).

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, camí i canal en direcció a l'ermita de Sant Antoni
Corriol a l'esquerra en direcció a l'ermita de Sant Antoni
El corriol de pujada es força dret i en la majoria del tram en força mal estat; ens podrem ajudar dels troncs, branques i arrels dels arbres per anar superant la dura ascensió; al final del tram més vertical, voregem la paret en direcció a la nostra dreta i de seguida arribarem a l'ermita de Sant Antoni (9).

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de Sant Antoni
Construcció a la zona de l'ermita de Sant Antoni
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, des de la regió de Sant Antoni vista de la regío del Cavall Bernat + regío dels Flautats + regió del Monestir i Sant Benet
Vistes des de l'ermita de Sant Antoni
El Cavall Bernat, a l'esquerra, l'alça majestuós
Probablement, en el passat, l'antiga ermita de Sant Antoni era situada en una altre emplaçament mes abrupte i posteriorment fou traslladada al seu emplaçament actual. Era considerada com l'ermita més solitària i juntament amb l'ermita de Sant Jeroni, eren les més allunyades del Monestir. L'ermita de Sant Antoni està situada sobre l'anomenada "Paret dels Diables". Al davant mateix de l'ermita i gràcies a la seva alçada podem gaudir d'unes vistes espectaculars de la Muntanya de Montserrat; l'ermita es troba davant mateix d'un dels símbols més conegut de Montserrat, el Cavall Bernat. Les restes i runes de l'antiga ermita gairebé no son visibles i només es poden veure algun mur de pedra, marges o murs de contenció de terra, terrasses i una cisterna d'aigua. A finals del s.XV va restaurada i ampliada per l'abat Cisneros. Durant la guerra de la Independència va ser convertida en polvorí i va romandre dreta fins que en l'any 1812 fou destruïda per l'exèrcit francès. La Balma obrada es fa servir actualment com a refugi d'escaladors.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, antiga imatge de l'ermita de Sant Antoni
Fotografia de l'antiga ermita de Sant Antoni
Ara toca tornar a desfer el camí i novament situar-nos al camí de la Serra de les Lluernes i tornar a seguir les senyals grogues que anirem trobant.
Una mica més endavant i aprofitant que passem per pel costat del Cavall Bernat, hi farem una aproximació; cal agafar una canal que puja a l'esquerra del camí, just a sota mateix del Cavall Bernat i que arriba directament al peu de l'agulla.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Agulla del Cavall Bernat
Agulla del Cavall Bernat
Novament desfarem al camí per tornar al camí de la Serra de les Lluernes i en arribar-hi el seguirem girant a l'esquerra seguint les senyals grogues i en direcció al extrem oriental del massís de Sant Salvador; el camí es força suau i en arribar a un petit tram de pujada estarem situats en un collet entre les agulles de Sant Salvador i la Prenyada.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Agulla de la Prenyada
Agulla de La Prenyada
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Agulla de la Prenyada i la regió de les Magdalenes
La Prenyada i la regío de les Magdalenes
Després d'assolir el collet farem un petit tram de baixada, seguint les senyals grogues; caldrà estar atents, dons en un punt determinat haurem de deixar el camí i girar a l'esquerra, entre una espessa vegetació (sen se senyals) per anar a buscar l'ermita de Sant Salvador (10). L'ermita es troba al peu de la Roca de Sant Salvador o també coneguda com l'Elefant o la Trompa de l'Elefant.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Camí en direcció a l'ermita de Sant Salvador

A l'esquerra i entre la vegetació el camí que porta fins a l'ermita de Sant Salvador; a la dreta i en baixada segueix el camí i les senyals grogues.
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de Sant Salvador
Construcció a la zona de l'ermita de Sant Salvador
A la dreta de la fotografia es veu l'agulla de la Mòmia
L'existència de l'ermita de Sant Salvador es troba documentada a principis del s.XIII. La balma natural formava part de l'ermita antiga i en reconstruir-se l'ermita la balma fou transformada en oratori dedicada a la Nativitat del Senyor. L'ermita també era coneguda com l'ermita de la Transfiguració. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès i quatre anys més tard va ser restaurada i es va utilitzar fins l'any 1821en què fou abandonada definitivament. Actualment de l'ermita antiga només en resten algunes restes poc consolidades, com ara murs de pedra, murs de contenció, terrasses i una cisterna. Actualment a la balma de la roca hi ha una construcció moderna que està en ús per a escaladors.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, antiga imatge de l'ermita de Sant Salvador
Fotografia de l'antiga ermita de Sant Salvador
Novament cal desfer al camí per tornar a buscar el camí de la Serra de les Lluernes amb les senyals grogues i ara continuarem a l'esquerra en baixada i en algun tram de forta baixada; tot el tram en baixada està força deteriorat pel que caldrà anar en compte.
Arribarem a una cruïlla i aquí veurem les senyals grogues i blanques del PR-C-19. Ara la nostra ruta segueix cap a l'esquerra, seguint el PR en direcció a l'ermita de la Santíssima Trinitat; no continuar cap a la dreta seguint el PR i que va directament a l'ermita de Sant Benet, on hi arribarem per un altre indret.
De seguida s'arriba a la nova ermita de la Santíssima Trinitat (11), que actualment no es troba en ús, tot i que es pot utilitzar com a refugi de senderistes i escaladors.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de la Santíssima Trinitat
Construcció actual de l'ermita de la Santíssima Trinitat
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de la Santíssima Trinitat
Restes de l'antiga ermita de la Santíssima Trinitat
Les restes de l'antiga ermita de la Santíssima Trinitat es troben en un lloc força pla i assolellat, adossat a l'extrem oriental de les roques dels Flautats. En el seu dia fou l'ermita més gran de totes, amb planta baixa i pis superior i per això era coneguda com "el palau de les ermites". Era un lloc de descans per a monjos, llecs i escolans i també era lloc d'acolliment d'hostes i pelegrins. Al s.XV va ser reedificada i habitada per Bernat Boí "prior dels ermitans". Al s.XVII l'abat Beda Pi l'amplia de manera considerable amb una nova cisterna i un dormitori per a monjos; anys més tard, l'abat Jaume Martí bastí la capella i aixecà un pis. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès i posteriorment, quatre anys més tard, va ser restaurada i en l'any 1821 va ser abandonada després que uns lladres assassinessin l'ermità.
A dia d'avui hi han restes de l'antiga ermita en bon estat de conservació; encara es poden veure parets de pedra dretes, murs de pedra, passos, paviments ceràmics, cisterna i canals d'aigua i terrasses.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, antiga imatge de l'ermita de la Santíssima Trinitat
Fotografia de l'antiga ermita de la Santíssima Trinitat
Deixant l'ermita de la Santíssima Trinitat seguint el PR-C-19 i per una esplanada en forma de d'era i baixant una mica arribarem a una cruïlla coneguda amb el nom de "Pla de la Trinitat".

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Pla de la Trinitat
Pla de la Trinitat
Creuament del GR-4 + GR-172 + PR-C-19
Creuem el Pla de la Trinitat i deixarem de seguir el PR (i tampoc seguirem cap GR) per seguir recte en direcció a un tram més aeri i començarem a baixar lleugerament al principi i de seguit haurem de girar en direcció a la nostra dreta per una pronunciada baixada i en la que veurem el Monestir de Montserrat molt per sota dels nostres peus; en la baixada no hi ha un camí gaire traçat, però cal arribar a trobar el camí entre les dues ermites de Sant Dimes i la de la Santa Creu i Santa Helena.
Una vegada en aquest nou camí ben marcat cal girar a l'esquerra i seguir-lo fins a trobar l'ermita de Sant Dimes (12); no es pot accedir a l'ermita, dons l'únic pas es tancat per una reixa de ferro que protegeix el seu interior; actualment l'ermita és un punt de recollida de dades meteorològiques i d'altres.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, porta d'entrada a l'ermita de Sant Dimes
Porta o reixa d'entrada a l'ermita de Sant Dimes
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de Sant Dimes
Ermita de Sant Dimes
Aquesta ermita també es coneguda com l'ermita del "Bon Lladre i del Castell", ja que prèviament en el seu lloc existia el castell de Marro que el rei Pere d'Aragó va ordenar reedificar. L'ermita de Sant Dimes estava formada per una capella amb un edifici annex, on hi havia dues habitacions i al darrere una llar de foc; amb el temps passà a tenir dos oratoris: el de Sant Bertomeu, construït al s.XVII i el de Sant Josep, edificat el s.XVIII fora del recinte; també s'hi aixecà un calvari a la part més alta. Al s.XVI durant el temps de l'abat de Burgos, es destruí el castell i canvià l'advocació de l'ermita. L'ermita va ser destruïda l'any 1812 per l'exèrcit francès i restaurada quatre anys més tard fins que va ser definitivament abandonada l'any 1821. A finals del s.XIX es va reconstruir la capella i s'abandonà de nou fins a la dècada dels setanta (s.XX) en que va ser restaurada. L'ermita de Sant Dimes es troba just sobre del Monestir, al capdamunt de l'escala dreta que surt del jardí i després de superar uns 600 esgraons. Actualment hi ha restes de l'antiga ermita en bon estat de conservació i restes de passos i restes del castell, així com dues cisternes encara en funcionament.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, antiga imatge de l'ermita de Sant Dimas
Fotografia de l'antiga ermita de Sant Dimes
Per anar a l'ermita de la Santa Creu i Santa Helena haurem de desfer un petit tram del camí i quan arribem al rètol de les escales privades haurem de continuar per el camí de sota i en 1 minut ens presentarem a l'ermita de la Santa Creu i Santa Helena.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, escales privades des del Monestir fins a l'ermita de Sant Dimes

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, escales privades des del Monestir fins a l'ermita de Sant Dimes
Escales des del Monestir a Sant Dimes
Primer arribarem a una primera construcció ubicada en una reconada del camí.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, construcció al costat de l'ermita de la Santa Creu i Santa Helena

Davant mateix d'aquesta queda ubicada una creu i prop d'aquesta l'ermita de la Santa Creu i Santa Helena (13); tant l'ermita com la creu es troben just per sobre del Monestir de Montserrat.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, l'ermita de la Santa Creu i Santa Helena
Ermita de la Santa Creu i Santa Helena
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Creu al costat de l'ermita de la Santa Creu i Santa Helena
Creu i al fons el funicular de Sant Joan
Aquesta ermita també es coneguda con l'ermita de Santa Helena; està construïda aprofitant una petita balma natural, sota d'una roca de poca alçària; a partir de l'any 1764 va tenir un oratori dependent dedicat als Sants Reis on hi havia un quadre dels reis a l'altar, un nen Jesús de cera, dos poms en forma de flors i un frontal amb dues cares, una de seda i l'altre de pintura. A la capella hi havia un retrat i una inscripció lapidària elogiosa del sant ermità Benet d'Aragó. L'any 1810 va ser destruïda durant les obres de fortificació del Monestir; sis anys més tard va ser restaurada i en l'any 1821 va ser abandonada després de la mort del seu ermità P. Soler; en el anys seixanta (s.XX), va ser novament restaurada per albergar algun monjo.
Es conserven poques restes de l'antiga edificació i es poden veure algunes restes de murs pedra, graons en la roca i tres cisternes. L'actual construcció de l'ermita encara es troba en ús i te limitat el pas, dons es una espai privat de la Comunitat.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, antiga imatge de l'ermita de la Santa Creu i Santa Helena
Fotografia de l'antiga ermita de la Santa Creu
Retornarem a buscar el camí, ara per sobre, i l'anirem seguint sen se prendre'n el traç i fins a trobar una fita de pedres a la dreta per seguir el camí assenyalat.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, camí de tornada a camí en direcció a Sant Benet

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, vista de la regió de les Magdalenes + Regió del Monestir o Sant benet + regió dels Flautats
Vista des del punt actual de la ruta
Seguint aquest arribarem al camí que hem travessat anteriorment pel Pla de la Trinitat (GR-4 + GR-172) i que seguirem ara girant a la nostra esquerra; per aquest camí, en direcció al Monestir, després d'un tram caminant veurem un nou rètol i aquí deixarem el camí principal per agafar un altre en direcció a l'ermita de Sant Benet, ara en pujada i tot seguit per unes escales força malmeses que en 5 minuts ens portaran fins a l'ermita de Sant Benet (14).

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, rètol informatiu en direcció a Sant Benet
Rètol direcció a Sant Benet
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de Sant Benet

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de Sant Benet
Ermita de Sant Benet
L'ermita de Sant Benet fou construïda l'any 1536 per l'abat Pedro de Burgos. Durant molt anys aquesta ermita fou l'habitatge dels ermitans vells, ja que es trobava molt pròxima al Monestir. Trenta anys després de la seva construcció, l'abat Garriga l'amplià bastint una capella dedicada a la Santa Escolania. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès; quatre anys més tard fou restaurada i va estar en ús fins l'any 1821 que va ser abandonada. Durant els anys trenta (s.XX) els oblats benedictins van reedificar la capella. Actualment serveix de refugi als escaladors.
De l'antiga ermita se'n conserven poques restes i només en queden dues cisternes i la canal d'aigua, terrasses i murs de contenció de terres.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, antiga imatge de l'ermita de Sant Benet
Fotografia de l'antiga ermita de Sant Benet
Novament cal desfer el camí i tornar per les escales que ens han portar fins a aquest punt; ara de baixada per aquestes escales irregulars tot girant cap a la nostra dreta i continuar baixant (cal anar en compte dons els esglaons estan molt deteriorats i malmesos).
A mitja baixada i a l'esquerra del camí hi ha un mirador per sobre del Monestir de Montserrat.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Mirador a les escales del pobres en direcció al Monestir
Mirador en direcció al Monestir
Continuarem baixant fins arribar a la plaça de Santa Anna, un encreuament de camins, just per sobre del torrent de Santa Maria.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, rètol informatiu a la plaça de Santa Anna
Senyal a la plaça de Santa Anna
En aquest encreuament de camins hi veurem les restes de l'ermita de Santa Anna (15). Es l'ermita que es troba més aprop del Monestir i s'hi arriba a través de les escales dels peregrins que uneix el recinte del Monestir amb el cim de Sant Jeroni.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, restes de l'ermita de Santa Anna

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, restes de l'ermita de Santa Anna
Restes de l'ermita de Santa Anna
La primitiva ermita de Santa Anna es trobava a poca distància de l'actual, una mica més al nord i va ser traslladada al seu emplaçament actual per a més comoditat dels ermitans i peregrins. L'ermita de Santa Anna era força espaiosa amb diverses estàncies, atri amb jardí, hort, dues cisternes i una capella amb un cor amb cadires per acollir els ermitans de altres ermites que si aplegaven per a celebrar missa els diumenges i festius. L'erm es dividia en un rebedor, un oratori, una peca de retir, una cambra amb alcova, un museu, un estudi, un menjador, una cuina, una cisterna, un hort i un jardí. Fou un abat Cisneros que en l'any 1498 la va vestir en la seva actual ubicació. L'any 1812 va ser destruïda per l'exèrcit francès. A les rodalies es troba la cova i la font de Santa Anna.
En l'actualitat es poden veure les runes dels murs de pedra, de passos, de la cisterna i de terrasses.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, antiga imatge de l'ermita de Santa Anna
Fotografia de l'antiga ermita de Santa Anna
Situats en les restes de l'ermita de Santa Anna i seguint el camí que passa pel seu davant i en direcció al torrent de Santa Maria que cal creuar (aquí el camí per sobre del torrent te una forma de ferradura), podem arribar-nos a veure la cova de Santa Anna, que queda a 2 minuts de l'ermita. No hi ha cap indicació en direcció a la cova; per accedir a la cova cal veure una entrada fresada a la dreta del camí, deixant el camí principal.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, camí en direcció a la cova de Santa Anna
Camí a la cova
Una cova de petites dimensions sense cap referència del seu ús i passat.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, cova de Santa Anna

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, cova de Santa Anna
Cova de Santa Anna
Des d'aquest punt agafem la direcció novament cap al Monestir de Montserrat, per tant tornarem cap a les restes de l'ermita de Santa Anna i plaça de Santa Anna i pel camí principal seguint el GR-4 i/o PR-C-19.
Aquest camí es conegut com a "camí vell de Sant Jeroni" i transita principalment per les conegudes "Escales dels Pobres"; des de la plaça de Santa Anna fins a la Font del Portal o del Miracle (plaça de l'Abat Oliva), ens quedaran al voltant d'uns 800 esglaons en baixada.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, escales del Pobres
Escales dels Pobres
El nom de les Escales dels Pobres prové del fet que en temps passats prop d'aquest indret hi havia una casa on eren acollits els pobres i els rodamóns.

El indret més conegut de les Escales dels Pobres es el "Pas dels Francesos", un estret pas entre roques i on es supera a través d'unes escales força pronunciades.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, Escales del Pobres i Pas dels Francesos
Pas dels Francesos
El nom del "Pas del Francesos"prové quan l'exèrcit de Napoleó, entre els anys 1808 i 1814, va provocar una conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès, però tal i com diu la llegenda, l'exèrcit francès ser foragitat d'aquestes contrades pel timbaler del Bruc.

Al final de les escales i passant pel costat de la Font del Portal o del Miracle a la plaça de l'Abat Oliva, entrarem novament al recinte de Montserrat i fins a la plaça del Portal, davant de la Basílica, on finalitza la ruta de les ermites de Montserrat.  

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, plaça de Santa Maria i Monestir de la Mare de Déu de Montserrat
Plaça de Santa Maria
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, estació del Funicolar de Sant Joan i les Magdalenes
Vista a l'estació de Sant Joan i les Magdalenes
(+1)???

Ens quedarà encara 1 ermita per visitar, tot i que es opcional, dons queda una mica apartada de la ruta; aquesta es l'ermita de la Santa Cova.
Per anar-hi cal agafar en direcció a l'estació de l'aeri de Montserrat, en un tram paral·lel a les vies del tren cremallera i seguint l'itinerari marcat per la ruta del Via Crucis que arriba fins la Santa Cova.
El tram d'anada i tornada te força desnivell.
El recorregut total es d'aproximadament 3 Km i d'uns temps total d'1 hora i mitja.

Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, ermita de la Santa Cova
Ermita de la Santa Cova
Serra de Montserrat-Ermites de Montserrat, antiga imatge de l'ermita de la Santa Cova
Fotografies antigues de la Santa Cova
© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé i Sendra

1 comentari: