ERMITA DE SANTA CRISTINA - LA BISBAL DEL PENEDÈS

ERMITA DE SANTA CRISTINA

LA BISBAL DEL PENEDÈS

Ermita de Santa Cristina vista des del camí ral

Aquesta es una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta per part de qui pugui llegir aquests comentaris; aquesta informació està extreta de diferents fons i també és una aportació personal, sen se cap ànim de donar més informació o modificar la ja escrita o publicada; en cas d'haver-hi qualsevol error en la meva narració de la història aquí publicada, només es atribuïda a la meva persona.

Nom: Ermita de Santa Cristina

Localització: La Bisbal del Penedès - Baix Penedès - Tarragona

Dades GPS:

- UTM: 31T X369453 Y4570299

- TERRESTRE: N45º16'18'' E1º26'25''

Forma d'arribar-hi: La Vila de La Bisbal del Penedès està situada a la comarca del Baix Penedès, dins de la Província de Tarragona. La forma d'arribar-hi es per l'autopista AP-2, en la seva sortida 12, l'Albornar. Des de La Bisbal a Santa Cristina, cal agafar la carretera T-240, fins a enllaçar amb la carretera C-51, de El Vendrell a Valls; arribats a la carretera C-51 cal girar a la dreta en direcció a Valls, pel coll de Santa Cristina, també conegut com La Rubiola o el Coll de l'Alberic; passat el quilòmetre 17 de la C-51, veurem una entrada a l'esquerra cap un camí de terra, on una vegada dins del camí veurem dos camins; per arribar a l'ermita en cotxe es millor agafar el camí de la dreta parcialment asfaltat, en direcció a l'urbanització de La Pineda de Santa Cristina, pel carrer Sardenya i fins a enllaçar amb el carrer de La Garrotxa, que ens portarà fins a l'ermita; per arribar a l'ermita a peu es millor agafar el camí de l'esquerra, fins a la font de Santa Cristina i per les escales fins a l'ermita.

Envoltada: Al Nord, per l'urbanització de La Pineda de Santa Cristina; al Sud-Oest, per l'urbanització Font d'en Talló; cap el Oest queden els pobles de Masllorenç i Rodonyà; al Est es troba el poble de La Bisbal del Penedès.

 

PRESENTACIÓ

 

L'ermita de Santa Cristina està situada als primers contraforts de la serralada de "La Rubiola", també coneguda com a "Coll de Santa Cristina" o com antigament es coneixia "Coll d'Alberic" (s. XIV) "Uldaricci", al Cartulari de Sant Cugat de l'any 1180; es troba situat a l'extrem occidental del terme de La Bisbal del Penedès. Aquest coll també era conegut com "Mont Ventós", degut a que quan la gent que venia de la part penedesenca passava el coll, es podia trobar de sobte amb les fortes ventades de l'Alt Camp.

Les primeres noticies que poden sostenir que l'ermita ja era una realitat, es gràcies a un document notarial de l'any 1335 (s. XIV), on es fa referència al Coll d'Alberic (Uldaricci) o de Santa Cristina - en aquells temps es solien duplicar els noms - tot i que no s'ha trobar cap document que faci referència al motiu de la seva construcció i tampoc se'n sap res de la seva data de construcció.

L'ermita de Santa Cristina està documentada per primera vegada en un testament l'any 1348 en el que es disposen almoines per a diferents santuaris i ermites, entre elles l'ermita de Santa Cristina.

 

Sobre la seva part romànica i com es va originar hi ha dues teories:

 

1. Una afirma que des del principi fou ermita romànica (s. XII)

2. L'altre manté que inicialment era un torre de guaita (s. XI) i que va ser adaptada posteriorment com ermita

 

En qualsevol cas sembla que en funció de la conservació actual de l'antiga capella, podria ser que fos inicialment una torre de guaita (sobre el s. XI).
L'ermita conserva una planta romànica, espitlleres, dos arcs ogivals sostinguts per impostos amb motllures treballades, al costat de les qual s'hi localitzen algunes pintures en formes geomètriques. 
 

Però la primera i principal pregunta que cal fer-nos seria saber el motiu pel que es va portar fins aquest indret la devoció a Santa Cristina???.

 

Si ens endarrerim en el temps fins l'any 1211, es trobà un document on es fa menció al nom de Santa Cristina.

Aquest document fa una donació dels terrenys on estava establer un tal Bernat Jofre. Resumidament en aquest document s'escriu:

"Pere de Fontanella i la seva muller Ermessenda i en Bernat de Vallfort i la seva muller Geralda, donen a Bernat Jofre i els seus hereus, poblador del lloc de Santa Cristina, una peça de terra de conreu al terme del castell de Bisbal, al lloc anomenat Coll d'Alberic".

El document està escrit i signat al 15 de març de 1211.

En aquest document ja es fa menció del nom de Santa Cristina i també es fa menció de les construccions o cases al lloc de Santa Cristina que el propi Bernat Jofre va realitzar en aquell indret.

Entre aquestes construccions podria estar la capella en honor a Santa Cristina???.

Per què l'ermita es va fer en devoció a Santa Cristina?

Segons se'ns relata a l'Opuscle de Santa Cristina Històrica i en paraules dels seus autors es pot comentar el següent:

Sembla que la devoció a Santa Cristina, podria tenir els seus orígens en el domini català en terres de Sicília, ja que Santa Cristina es la patrona de la seva capital, Palerm.

Entre els segles XIV al XVII els Salbà s'establiren a La Bisbal com a barons a La Bisbal del Penedès i gaudiren de privilegis reials per part de Joan II d'Aragó, anomenat El Gran, així com càrrecs a la Generalitat de Catalunya, i en temps de les conquestes de Sicília i Nàpols, els Salbà tingueren força poder dins del context polític, eclesial i social.

Això va poder fer que la devoció per Santa Cristina, en les actuals terres italianes, fes que els Salbà portessin a La Bisbal la devoció per la Santa i que s'ubiqués en el seu actual emplaçament.

En aquest cas, no coincidirien les explicacions donades en el document notarial de l'any 1211 (s. XIII) de les terres donades a Bernat Jofre i de les explicacions donades en l'Opuscle de Santa Cristina Històrica, dons entre les dues hi ha una diferència aproximadament d'un segle de diferència.  

Emplaçament de l'ermita de Santa Cristina.

Sobre l'emplaçament de l'ermita, cal indicar que, a més de la informació dels punts 1. i 2. anteriors, també s'esmenta en l'Opuscle de Santa Cristina Històrica, en paraules de Mn. Josep Bundó i Vidal:

En primer lloc, que els antics amos de les terres de Cal Llagostera (a La Bisbal del Penedès), donarem al poble uns terrenys per edificar una capella i terres de conreu.

En segons lloc, perquè en aquell emplaçament i convergeixen els termes de La Bisbal, Masllorenç i Rodonyà.

I, en tercer lloc, perquè en aquell indret hi passava el "Camí Ral", que unia Barcelona de les terres d'Aragó i aquell camí o carretera era considerat de primer ordre, amb un gran transit de mercaderies.

De totes formes cal veure si les paraules que Mn. Bundó explica en la revista "Germen" són suficientment antigues en el temps, per arribar a establir que l'emplaçament de l'ermita en aquest indret és segons l'explicació donada. Es pot pensar que Mn. Bundó, extreu aquestes paraules o conclusions en funció de les persones que a ell li explicaren, persones que en el temps només podien allunyar-se uns 200 anys enrere.

De totes formes pot semblar que primer s'edificà la torre de guaita i posteriorment, i gràcies als senyors de Salbà i a la seva devoció per Santa Cristina, es construí adossada a la torre, l'ermita de Santa Cristina.

Com podeu veure hi ha diferents versions en quan a l'antiguitat, construcció i emplaçament de l'ermita de Santa Cristina. El que si queda ben clar, perquè així està documentat, el nom de Santa Cristina ja el trobem escrit l'any 1211, per tant, sembla ser que en aquest any hi havia l'ermita construïda (per Bernat Jofre???) i que la devoció a la Santa ja existia.

Antiguitat i diferents restauracions de l'ermita.

De l'antiguitat de l'ermita i de la seva construcció i emplaçament ja ha estat comentada anteriorment, però cal subratllar les diferents restauracions i/o modificacions que ha tingut l'ermita:

La capella de l'ermita estava ubicada dins de la casa de l'ermità; per accedir-hi s'havia d'accedir al vestíbul de la casa i al fons, en una petita habitació de 9 metres d'allargada per uns 4 metres d'amplada restava ubicada la petita capella; aquesta tenia als fons un petit absis i, adossat a ell, un petit altar amb taula de pedra d'una sola peça; sobre la taula hi havia una grada d'obra i a sobre una petita peanya amb la imatge de la Santa. La capella tenia molt poca llum, dons només rebia llum de dos petits finestrals en forma d'espitllera.

Estem parlant que aquesta capella tingué aquesta estructura fins a finals del segle XVIII. Anteriorment no es pot establir si tenia altre aspecte, tot i que no sembla que fos així.

Cap al segle XIX, degut a l'augment de la població de La Bisbal i pobles veïns, va fer que s'ampliés la capella, dons havia quedat petita i esquifida per poder-hi encabir als fidels que fins a aquell indret si atansaven.

S'iniciaren dons les obres de remodelació i ampliació de la capella i de la casa del ermità.

Una inscripció damunt del portal adovellat ens indica que l'església va ser refeta i ampliada l'any 1804.

Inscripció a l'entrada l'ermita

Les obres consistiren en l'anexió d'una nau al costat de l'antiga capella, per una capacitat d'unes 150 a 160 persones i amb una arquitectura molt semblant a la de l'església parroquial de Santa Maria de La Bisbal del Penedès.

Construïda la nova capella es va fer una divisió de l'antiga, construint-se un trespol entre les dues estances.

El que antigament era la capella passà a ser part de la casa de l'ermità. Com que l'antiga capella quedava més baixa en el terreny que la nova capella i també que la casa de l'ermità, es reomplí de terra, quedant totalment cobert l'altar.

Passat el temps i concretament arribats a l'any 1903, l'ermita està en un estat ruïnós; en aquelles dates d'era rector de La Bisbal, en Mn. Manuel Sucada i després d'una visita pastoral per part del Cardenal Cassañas es decidí tancar l'ermita de Santa Cristina.

L'any 1905 es nomenat nou rector de La Bisbal en Mn. Josep Paradeda i després de sol·licitar ajut a l'Ajuntament, `s'inicien les obres de reconstrucció de l'ermita de Santa Cristina i es oberta de nou al culte l'any 1907.

Pels voltants de l'any 1912 es nomenat nou rector de La Bisbal en Mn. Llorenç Soler; passat uns anys, pels voltants de 1917-1918, l'ermita està novament en un estat ruïnós i amb els sostre ensorrat; Mn. Bundó (bisbalenc de naixement) li demana a Mn. Llorenç de fer les passes necessàries per a reconstruir l'ermita i la casa de l'ermità, però en Mn. Llorenç no en vol saber res de les reparacions i quedà així durant uns quants anys.

En l'any 1921 en Mn. Bundó pren la decisió personal de intentar reconstruir l'ermita i en una primera visita, acompanyat d'en Joan Pasqual, fan visita a l'ermita, tot i que la deixadesa d'aquell indret els fa veure que fins i tot el camí per accedir-hi a desaparegut.

Però no serà fins l'any 1924 que es començaren les obres, en primer lloc del nou i actual camí i en posterioritat de l'ermita i de la casa de l'ermità que es ampliada. L'any 1926 s'acaben les obres i es reoberta al culte.

En posterioritat i entre els anys 1936 a 1939 (Guerra Civil Espanyola), novament l'ermita i la casa de l'ermità quedaran derruïdes; el Març de l'any 1939, es tornà a arranjar-les i posteriorment reobertes al culte. L'interior de la nau de l'ermita es recobri totalment de guix i pintada, així com la resta de la casa de l'ermità i de l'antiga capella.

L'edifici actual, reconstruït després de la guerra civil, té una nau coberta amb volta de canó apuntada, amb llunetes.

L'any 1995 es van fer arranjaments a l'ermita i a la casa de l'ermità, dons aquestes construccions necessitaven una profunda restauració degut al pas del temps i a les que quasi inexistents reparacions que fins a les hores s'havien fet.

Es va fer una neteja de cara tant de l'exterior com de l'interior; en el cas de l'ermita es va treure tot el guix que cobria les parets de la nau interior i es deixà a la vista la pedra de la paret; també es va descobrir l'antiga capella, desenterrant l'antic altar i obrint novament la paret que separava les dues capelles; una vegada desenterrada l'antiga capella, l'altar només conservava les dues potes, però no la llosa de pedra que feia de taula, i a partir d'aquí es va fer una recerca per veure si es podria trobar aquesta, i, afortunadament, es troba al costat de la plaça de davant de l'ermita, fent les funcions de banc per seure.

De la construcció antiga de la capella del segle XVIII en resta l'absis (sobrealçat posteriorment), l'altar i parts dels murs.

Altres.

A poca distància de l'ermita es conserven les restes d'una antiga edificació en forma de torre, a vegades identificada com un columbari, però que realment es tracta de la casa de qui va ser poblador del lloc i possible constructor de l'ermita, en Bernat Jofre, per encàrrec del castlà Fontanella, segons document de l'any 1211 (segle XIII).

Casa de Bernat Jofre

Sobre del portal d'aquesta construcció es troba una làpida que ho explica. Es creu que aquesta torre formava part de la Casa Fortificada de Santa Cristina.

Sortint de l'ermita a l'esquerra veurem unes escales, construïdes pocs anys després de 1939, que baixen cap a la font, construïda l'any 1955, però que actualment està en desús.

Font de Santa Cristina

Escales de la font a l'ermita

La imatge de Santa Cristina

De la poca informació que es te de l'ermita de Santa Cristina, es difícil de poder establir quantes imatges han presidit el seu altar al llarg del temps.

El que podem extreure de les paraules de Mn. Bundó, en la publicació de la revista "Germen", seria el següent, tot i les reserves que es poden tenir:

1) Sigui la data que sigui la construcció de l'ermita, seria normal dir que en aquella època si mostrava una imatge de la Santa.

2) Que la imatge que va arribar fins el segle XX i concretament fins a l'any 1936, en que fou cremada, segons opinions i estudis realitzats per persones expertes en la matèria, la imatge de la Santa era del segle XVII.

3) A partir de l'any 1939 s'adquirí una nova imatge per a substituir l'anterior que fou cremada; aquesta nova imatge es va anar deteriorant al llarg del temps, pel que va tenir que ser restaurada (va ser restaurada per la Sra. Àngela Saumoy Galofré); en posterioritat a l'aplec de Santa Cristina de l'any 2009  (13 d'abril de 2009), la imatge de la Santa va desaparèixer misteriosament de l'ermita i fins avui no se'n ha sabut res.

Imatge de Santa Cristina una vegada restaurada

4) Així dons es va adquirir una nova imatge de la Santa per a presidir les celebracions litúrgiques a l'ermita; l'actual imatge que presideix l'altar de l'ermita es guarda a l'església de Santa Maria de La Bisbal, quan l'ermita resta tancada al culte; aquesta imatge es va adquirir pels voltants de finals de l'any 2009 o principis de l'any 2010, dons en l'aplec a Santa Cristina de l'any 2010 ja resta en el seu altar de l'ermita (5 d'abril de 2010).

Nova i actual de la imatge de Santa Cristina

Així dons, es pot dir que com a mínim, encara que en tota reserva, que han estat 4 les imatges que han presidit l'altar de l'ermita de Santa Cristina.

Antiga imatge de Santa Cristina

 

La campana de l'ermita.

 

L'any 1936, al igual que la imatge de la Santa que fou cremada, la Campana va desaparèixer (es de suposar per fondre-la i fer bales, dons estaven dins de la guerra civil espanyola...???); la Campana que va ser beneïda l'any 1816 i col·locada al campanar de l'ermita, sobre la teulada, on durant tants anys presidí amb els seus tocs les diferents celebracions, tingué un final ben trist per a tots el fidels.

Posteriorment i pels voltants de l'any 1939, i en el moment que es va restaurar l'ermita i reposar la imatge de la Santa, es col·loca una nova campana en el mateix lloc que l'anterior i per aquesta nova campana es va utilitzar en con d'una bomba, que no devia explotar en el temps de la guerra civil espanyola.

Aquesta nova campana que restava col·locada a la part superior de l'ermita, en el campanar de l'ermita, es va decidir de treure-la d'aquest lloc  degut a que es tenia la costum de tirar-li pedres per a fer-la sonar i això feia que es tranquessin moltes teules, així es va guardar i durant un temps l'ermita es quedà sen se campana.

El dia 9/4/2007 va ser inaugurada una font entre l'ermita i la plaça, al costat de les escales que van en direcció a l'antiga casa d'en Bernat Jofre, i en aquest acte es va col·locar en la seva part superior en forma de monument la campana que fins aquella data estava guardada; la font que s'inaugurava va ser beneïda en aquesta data per en Mn. Juan Antoni López Díaz-Cano.

 

Font inaugurada l'any 2007 i el monument amb la campana

 

Posteriorment i de la mateixa manera que va passar amb la imatge de la Santa, aquesta campana també va desaparèixer i en l'actualitat no hi ha cap campana en aquest indret.

 

Campanar de l'ermita i monument de la font sen se campana

 

Fotos de l'ermita i voltants.

 

Camí Ral en direcció a l'ermita

 

Ermita de Santa Cristina

Interior de la nau de l'ermita de Santa Cristina
 

Antiga capella de l'ermita amb l'altar

Goigs de Santa Cristina.

Petit resum i fets de l'ermita de Santa Cristina.

Val la pena disposar de l'Opuscle de Santa Cristina Històrica que l'Ajuntament de La Bisbal del Penedès va publicar l'any 1992, on es fa un petit resum a la memòria de l'ermita de Santa Cristina i on es publiquen les paraules que en el seu diu deixà escrites el bisbalencs Mossèn Josep Bundó i Vidal, un enamorat i posterior Administrador de l'ermita de Santa Cristina i sota el títol "Santa Cristina Històrica" va publicar en la antiga revista "Germen".
Per demanar aquest Opuscle cal fer-ho directament a l'Ajuntament de La Bisbal del Penedès.

També serà molt interessant poder llegir el llibre d'en Benjamí Català, "La Bisbal, El llarg batec d'un poble al Penedès", on es pot trobar una molt acurada i amplia informació sobre Santa Cristina, la seva història i els seus fets.

Opuscle de Santa Cristina històrica

 

BREU BIOGRAFIA DE SANTA CRISTINA

CRISTINA, nom d'origen llatí que deriva del mot "Cristiana" i que vol dir "Aquella que segueix a Crist".
L'onomàstica de Santa Cristina es celebra cada 24 de Juliol.
Son molts els documents històrics sobre el culte a la jove màrtir Santa Cristina.
Hi ha una versió grega que diu que Cristina era nascuda a Tiro (Fenícia)... http://es.wikipedia.org/wiki/Fenicia, i una altre versió llatina que diu que Cristina era nascuda a Bolsena, a la toscana italiana http://es.wikipedia.org/wiki/Bolsena.
La màrtir Santa Cristina es patrona de Bolsena, un petit poble al centre de la península italiana, a la riba del llac de Bolsena.
En el segle passat es van fer uns descobriments arqueològics a la població de Bolsena, de la que es desprèn que ja en el segle IV es venerava a Santa Cristina.
Molt proper al sepulcre de la Santa i havia un cementiri subterrani.
Son molts els testimonis iconogràfics de Santa Cristina, com ara quan apareix entre unes verges màrtirs en el mosaic de l'església de Sant Apol·linar Nou de Ravena del segle VI; i també son molts els artistes que s'han inspirat en les narracions dels episodis de la seva Passió i que detallen gran part dels fets del seu martiri.
La narració de la seva Passió (anterior al segle IX), enumeren tota una sèrie de llegendes d'un escàs valor històric, degut a l'època en que es van escriure i que parlen de fets molt diversos a la que va ser sotmesa Santa Cristina per els seus botxins.
Cristina era filla d'Urbà, governador de l'emperador i que era, segons el presenten els antics llibres, un enemic acèrrim de la fe i de la doctrina cristiana i que va perseguir aquesta religió durant tota la seva vida.
Diu la llegenda que el seu pare, Urbà, va tancar a la seva filla Cristina en una torre, juntament en 12 donzelles mes, degut a la seva extraordinària bellesa.
Però la raó del seu martiri va començar quan la filla d'Urbà es va afeccionar des de petita a seguir a Crist, degut a la influència d'algunes dones que la van instruir i formar i posteriorment la varem batejar en secret i aquesta va prendre el nom de Cristiana o Cristina.
Quan el pare es va assabentar d'això la va obligar a abjurar d'aquesta perillosa religió i d'aquesta manera lliurar-la de la seva pròpia persecució.
Fen cas omís a la sol·licitud del pare, Cristina veien el sofriment de molta gent i seguint la doctrina cristiana, d'ajuda al pobres i necessitats, Cristina va fer una acte d'indisciplina familiar i va fer una acte que va fer embogir al seu pare i aquest motiu la va portar al seu martiri.
Cristina va agafar unes petites estàtues de metall preciós i que representaven els ídols que el seu pare sempre havia conservat i a les que venerava com a déus i les va esmicolar i posteriorment va donar a tots els que passaven necessitat.
Degut a aquest fet, el pare va passar de les paraules als fets i es aquí on va començar el martiri de Santa Cristina; turments com ara fuetejar-la o utilitzar altres estris com ara ganxos o enviar-la a la presó amb una total foscor i fer-li passar gana; preparar un braser de foc i cremar-la a poc a poc; penjar-li una gran pedra al coll i llençar-la al llac de Bolsena; s'explica que en tots aquests turments i d'altres, Santa Cristina sempre va estar protegida i guarida pels àngels.
Déu va castigar al pare amb la seva mort, però els turments per a Cristina no varem acabar aquí, dons els successors en el càrrec de governador varen continuar l'obra començada pel seu pare i Cristina va ser sotmesa a altres terribles turments com ara, posar-la en una habitació plena de serps, escurçons i escorpins verinosos; tallar-li la llengua; posar-la en oli bullent i fins i tot tallar-li els pits...
Finalment i veient que amb tots aquest turments no varen poder acabar ni en la seva fe, ni tampoc amb la seva vida, es va decidir enviar-la a la mort; aquí hi ha dues teories o versions al respecte; la primera diu que ser decapitada i la segona diu que va ser assagetada, igual que ho fou Sant Sebastià.
Veritat o mentida???...sembla que la vida i mort de Cristina hagués servit com a model per expressar la confrontació entre el be i el mal o entre el cristianisme i el paganisme, tot i que més aviat semblen rondalles exagerades del martiri i passió de Santa Cristina.

Ermita de Santa Cristina a principis del segle XX