vilafranca penedès a santes creus

VILAFRANCA DEL PENEDÈS AL REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE SANTES CREUS

PERE EL GRAN - Seguint la ruta del seu enterrament pel Camí Ral

Aquesta es una informació totalment personal i que no pretén ser una guia exacta a seguir per part de qui pugui llegir aquests comentaris
El camí ral actual és un traçat perdut en el temps, per tant, la intenció no és resseguir-lo pam a pam, si no seguir-lo en una aproximació el més fàcil possible, dons bona part del camí està perdut, embrossat, cobert per l'asfalt o se l'ha menjat el bosc...la dita "el bon camí fa drecera" en aquest cas es el millor que es pot fer, així és millor anar per camins o altres trams que ens puguin facilitar la caminada i avançar en el nostre propòsit, que no es altre que arribar el més còmode possible la nostra destí, en aquest cas Santes Creus. Passarem pels trams que es pugui del camí ral, si es possible, i d'altres farem rutes alternatives a aquests; també farem trams del camí ral tot i la seva dificultat, però recomanarem vies alternatives si s'escau. 

Abans de començar la ruta deixeu-me que us facis cinc cèntims entorn del personatge de Pere El Gran: 

Pere El Gran, dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó, va néixer al regne de València l'any 1240 i morí a Vilafranca del Penedès el 11 de novembre de 1285.

N'era fill de Jaume I d'Aragó (el Conqueridor) i de Violant d'Hongria.

Casat amb la reina Constança de Sicília (13 de juny de 1262 a Montpeller), va tenir com a descendència a Alfons d'Aragó, Jaume d'Aragó, Elisabeth d'Aragó, Frederic d'Aragó, Violant d'Aragó i Pere d'Aragó; Maria Nicolau fou l'amant i va tenir tres fills bords i Inés Zapata fou una altre amant amb qui va tenir quatre fills bords.

Fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de Comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València i rei de Sicília.

El seu regnat fou breu, tant sols 9 anys (1276 - 1285), degut a la longevitat del seu pare el rei Jaume I d'Aragó i a la seva prematura mort, a l'edat de 45 anys. En aquest breu regnat aconseguí la conquesta del regne de Sicília. També esclafà diverses revoltes sarraïnes a València, entre d'altres revoltes.

Pere II el Gran, fou un rei estimat pels catalans. En un dels episodis escrits per Bernat Desclot descriu com durant la croada contra la Corona d'Aragó el rei va lluitar per defensar Catalunya de la invasió francesa. En aquest context, el Comptat de Rosselló, que seguint el testament de Jaime I havia estat separat de Catalunya i restava sota el domini del rei de Mallorca, es convertí en escenari de guerra. Els rossellonencs no dubtaren en expressar el seu amor i predilecció pel rei Pere III d'Aragó.

Mort sobtada i 1er enterrament: El 1285 el rei Pere decidí acabar amb l'aliança entre el rei de França (Felip III l'Ardit) i el rei de Mallorca (Jaume II de Mallorca), el seu germà. Manà a l'estol reial que endegués un expedició contra el regne de Mallorca per tal de re-annexionar-lo a la Corona d'Aragó, però quan es dirigia cap al port d'on havia de sortir l'estol, va emmalaltir sobtadament i morí al llit la nit del 10 a l'11 de novembre de 1285 al Papau Reial de Vilafranca del Penedès. Una vegada fou certificada la seva mort, va començar una llarga comitiva fúnebre per enterrar al rei en una sepultura decent i honorífica al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus de l'Ordre del Cister, tal com havia deixat escrit en el seu testament l'any 1282. Era el primer rei de la Corona d'Aragó en ésser enterrat en aquest monestir.

Entre els anys 1285 i 1291, quan Jaume II d'Aragó, rei de Sicília (Jaume el Just), fill de Pere III d'Aragó, envià al Monestir de Santa Maria de Santes Creus, unes pedres de pòrfir (es una varietat de roca de ígnia composta de cristalls, com feldspat o quars, format a partir de la solidificació del magma; el nom li ve donat pel seu color púrpura distintiu) per a la tomba del seu pare. La inspiració de Jaume II d'Aragó per el disseny de la tomba provenia de la seva visita a les tombes dels reis sicilians del llinatge Hohenstaufen a la catedral de Palerm i especialment de dues dels seus avantpassats materns, els emperadors Enric IV i Frederic II, enterrats ambdós amb banyeres o alvei romans de pòrfir reutilitzats com a sarcòfags funeraris.  

El seu fill Jaume II d'Aragó decideix canviar la tomba del seu pare Pere III d'Aragó, dins de l'església de Santa Maria de Santes Creus. Entre els dies 2 i 3 de desembre de l'any 1302 es traslladà el cos de Pere III d'Aragó "el Gran" al nou sepulcre, una urna o banyera de pòrfir roig que l'almirall Roger de Llúria havia fet portar expressament des del regne conquerit de Sicília.

Al desembre de l'any 1305, el rei Jaume II d'Aragó ordenà l'envelliment del sepulcre del seu pare, amb decoracions pictòriques de les comunes i dels capitells; la urna o banyera es coberta per una pesada tapa de pedra amb forma de templet i si esculpeixen imatges dels apòstols, de sants i de la Mare de Déu; el sarcòfag descansa sobre el llom de dos lleons de marbre blanc.

Es la única tombà d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada.

Tomba de Pere el Gran a l'església de Santa Maria de Santes Creus
(foto de Wikipèdia)

UBICACIÓ:

Vilafranca del Penedès: Vilafranca del Penedès és un vila i capital de la comarca de l'Alt Penedès, dins de la província de Barcelona. Vila coneguda per la seva tradició de vins i caves amb D.O. Penedès. També es coneguda per la seva colla castellera "Castellers de Vilafranca", també coneguts com "els verds".

Es creu que Vilafranca fou fundada a mitjans del segle XII (entre el 1108 i 1151).

Llocs d'interès com ara:

- Palau Reial: és una construcció del temps del rei Pere II el Gran, entre els segles XII i XIII; actualment és la seu del VINSEUM (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya); també hi ha ubicada la capella de Sant Pelegrí, documentada des del 1134

- Basílica de Santa Maria, n'és el primer edifici parroquial de Catalunya edificat en l'estil gòtic

Vilafranca és un punt de trobada setmanal, degut als seus populars marcats, on destaca el mercat setmanal dels dissabtes on es poden trobar especialitats com roba i calçat, fruita i verdura, planter, animals, flors, etc...

Santes Creus: El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus o simplement Santes Creus és una abadia cistercenca erigida a partir del segle XII; està situada dins del terme municipal d'Aiguamúrcia, a la comarca de l'Alt Camp i dins de la província de Tarragona; actualment es l'únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica; la travessa el riu Gaià de nord a sud

L'emplaçament del monestir respon al suggeriments de Sant Bernat: situat en un lloc apartat, en força aigua i envoltat de vegetació. Els monjos del Cister s'hi instal·laren cap a l'any 1158. Durant els segles posteriors Santes Creus va conèixer anys d'esplendor religiós, social i polític. Amb la Desamortització de Mendizábal, al segle XIX, els monjos van haver d'abandonar el monestir i les terres foren subhastades

L'any 1921 és declarat Monument Nacional

Com arribar-hi:

A Vilafranca del Penedès: Des de Barcelona, agafar l'autopista AP-7 en direcció a Tarragona; sortida 28 per entrar a Vilafranca; també es pot anar per la carretera N-340 en direcció Tarragona, passant per Vallirana, el Coll de la Creu de l'Ordal fins a Vilafranca

Des de Tarragona, agafar l'autopista AP-7 en direcció Barcelona; sortides 30 - 29 i 28 i entrar a Vilafranca; també és pot agafar la carretera N-340 en direcció a Barcelona, passant per Creixell, El Vendrell, l'Arboç i fins a Vilafranca

A Santes Creus: Des de Barcelona, agafar l'autopista AP-7 en direcció a Tarragona; posteriorment seguir l'autopista AP-2 en direcció a Lleida fins la sortida 11; continuar per la carretera C-51 i posteriorment per la carretera TP-2002 fins a Santes Creus

Des de Tarragona, agafar la carretera TP-2031 en direcció als Pallaresos i estació de l'Ave "Camp de Tarragona i posteriorment a Bràfim, fins a creuar la carretera C-51 i posteriorment per la carretera TP-2002 fins a Santes Creus

DADES DE LA RUTA:

TIPUS DE RUTA: Ruta de Senderisme lineal

DIFICULTAT DEL RECORREGUT: Moderadament fàcil. No té cap dificultat més enllà de la distància que cal recorre

DISTÀNCIA RECORREGUDA: 
- Vilafranca a La Bisbal: 23,54 Km
- La Bisbal a Santes Creus: 21,22 Km
DURACIÓ DEL RECORREGUT:

- Vilafranca a La Bisbal: 5 hores i 15 minuts en total (4 hores i 25 minuts en moviment i 50 minuts aturat); 5,4 Km/h en moviment

- La Bisbal a Santes Creus: 5 hores en total (4 hores i 11 minuts en moviment i 49 minuts aturat); 5,0 Km/h en moviment

RECOMANACIONS: Hi ha la possibilitat de fer aquesta ruta en un sol dia, tot i que la distància es llarga; també hi ha la possibilitat de dividir-la en dos dies que és més recomanable per a poder gaudir de les possibles visites que es facin en les diferents places del recorregut; tot i passar per alguns pobles o llogarets i trobar avituallament sòlid i líquid, és imprescindible portar sempre aigua i menjar en quantitat suficient; segons l'època de l'any i de la climatologia es necessari portar a la nostra motxilla peces de roba en funció de les prediccions meteorològiques, així com protector solars; una peça molt importat és un barret per a protegir-nos del sol; telèfon i bateria suficient per a tot el trajecte; mapa del recorregut, brúixola i/o GPS amb el track del recorregut.

DESTACATS: Comarques de l'Alt Penedès, Baix Penedès i Alt Camp; masos i masies; trams del camí Ral; esglésies i ermites; monuments i palaus; monestir de Santes Creus; camins, carreranys, senders i corriols; natura, fauna i flora.

PUNT DE SORTIDA: Plaça del Campanar i/o plaça de Santa Maria (Basílica de Santa Maria i Palau Reial)

PUNT D'ARRIBADA: Plaça de Sant Bernat, davant de l'església de Santa Maria de Santes Creus

PUNT MÉS BAIX: Pont sobre el torrent de Mas Tarragó (La Costa Blanca) - 177 metres

PUNT MÉS ALT: Santa Cristina - 359 metres
GPS:
- Vilafranca a La Bisbal: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13268898

- La Bisbal a Santes Creus: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13286612

ITINERARI:

Sortirem des de les terres del l'Alt Penedès, concretament de la vila de Vilafranca del Penedès; situats a la plaça de Jaume I, davant de la porxada de la Basílica de Santa Maria; en aquest indret també i trobarem el Palau Baltà i el Palau Reial, així com el monument als Castellers.

Basílica de Santa Maria a Vilafranca del Penedès

Palau Baltà a Vilafranca del Penedès

Palau Reial a Vilafranca del Penedès

Deixarem la plaça tot passant pel costat del monument als Castellers i en direcció cap a la plaça de l'oli on veurem la façana de Cal Gomà, actualment seu de la Biblioteca Torras i Bages i de la Diputació de Barcelona.

Plaça Jaume I i monument als Castellers

Cal Gomà

En arribar a la façana de la biblioteca, girarem a l'esquerra per continuar pel carrer del Marqués d'Alfarràs, al final del qual entrarem al carrer d'Hermenegild Clascar i seguirem per la nostra dreta fins la plaça de l'Era Enrajolada, que veurem a l'esquerra.

Era Enrajolada

Deixem l'Era Enrajolada i seguim per el carrer d'Eugeni d'Ors, passant pel costat d'una rotonda; seguidament girarem a la dreta per continuar pel carrer d'Assumpta Trens (paral·lel al Parc de Sant Julià); travessarem l'avinguda del Pla del Diable i continuarem per l'avinguda Montmell i seguidament per la dreta pel carrer del Camí de la Bleda, fins a trobar un camí terrós a la dreta i en direcció a les instal·lacions esportives municipals; seguit girar a l'esquerra pel primer camí que trobem i aquest desemboca al camí Fariner de la Bleda, el seguirem per la nostra dreta i de seguida deixarem aquest camí, quan veiem un rètol informatiu de la Riera de Llitrà; en aquest punt seguirem paral·lelament la Riera de Llitrà (quedarà a la nostra dreta).

Entrada a la Riera de Llitrà

Seguirem el corriol fins a trobar un pas per sobre de la Riera de Llitrà i que ens portarà a l'altre riba.

Pont que travessa la Riera de Llitrà

En sortir de la riera trobarem una bifurcació i en aquest cas seguirem pel de l'esquerra, Camí de Vilafranca del Penedès a Cal Frare.

Per aquest camí veurem alguna senyal pintada dels colors del PR, blanc i groc, tot i que no es una referència gaire fiable. 

El camí ens portarà a passar pel costat de Cal Frare i Ca l'Isidro i una mica més endavant a un grup de cases formades per Cal Casals i La Torreta i la darrera casa de Can Ferran.

Placa de ceràmica a la façana de La Torreta

Passada la darrera casa de Can Ferran, davant nostre veurem l'ermita de la Mare de Déu de la Bleda; en aquest punt deixarem l'asfalt i agafarem un camí terrós, paral·lel a una parada de vinya, i anirem baixant molt lleugerament en direcció al Riu Foix.

Ermita de la Mare de Déu de la Bleda

El camí ens portarà fins al gual* per creuar el riu Foix; aquest pas del riu acostuma a estar sec i es pot creuar sense cap dificultat, però en èpoques de pluja i s'hi l'aigua hi circula caldrà mirar si hi ha qualsevol lloc per on travessar-lo (passos més estrets o troncs que facilitin el pas).

Quan anem baixant cap al riu Foix anirem fent un suau gir cap a l'esquerra i veurem uns grans arbres (crec que són Oms) i ens fixarem a la nostra dreta qualsevol pas que entri directament al gual del riu Foix, per on el creuarem.

Gual per creuar el riu Foix

Un cop passar el riu Foix, a l'altre riba veurem un camí més marcat i que seguint-lo ens portarà a passar entra les cases de Cal Miliu a l'esquerra i cal Sala a la dreta (els noms de les diferents cases o masies estan marcats, en molts casos, en rètols davant de les cases) i passat aquestes creuarem la carretera asfaltada o Camí de La Bleda a Sant Martí Sarroca.

Davant mateix hi ha novament un camí terrós amb un rètol informatiu a l'esquerra del camí. Seguirem la indicació en direcció a Cal Ventosa.

Poques passes més endavant hi ha una bifurcació i continuarem pel camí de l'esquerra. Seguint aquest camí passarem pel costat de Cal Fuster Roca, a l'esquerra del camí, i una mica més endavant travessarem la Riera de la Rovira.

Seguir a l'esquerra i primera casa Cal Fuster Roca

Passada la riera de la Rovira novament se'ns presenta una bifurcació i novament seguirem pel de l'esquerra, entrant en el Camí de Cal Cisquet.

Seguir a l'esquerra i primera casa Cal Cisquet

Per aquest camí, a l'esquerra passarem pel costat de la casa de Cal Cisquet, que dona nom al camí. Unes poques passes més enllà i a l'esquerra del camí hi podrem veure una sínia i una bassa.

Sínia

Novament una bifurcació davant nostra, amb un rètol a la dreta del camí i que seguirem, per tant, aquesta vegada continuarem pel camí de la dreta.

Aquest camí ens portarà fins la carretera BV-2128; en arribar-hi girarem a la nostra dreta i la seguirem.

En aquest punt tenim dues possibilitats a seguir, dons un dels trams a seguir, concretament el que fa referència a creuar el torrent dels Marramaus, actualment està en força malament, per tant, adjuntem aquí dues rutes alternatives a seguir.

1ª Ruta: Aquest tram està marcat en la ruta o track del GPS que s'adjunta; situats a la carretera BV-2128, la seguirem menys de 100 metres i veurem a l'esquerra una entrada en direcció a la casa o masia de Cal Roca; seguirem aquest camí que ens portarà a passar pel costat de Cal Roca.

Entrada a Cal Roca

Passada la casa de Cal Roca, seguirem el camí sense deixar-lo; a banda i banda del camí hi ha vinya plantada.

El camí ens portarà en direcció a una gran arbrada que forma part del torrent de Marramaus; per accedir al torrent, deixarem el camí en la darrera parada de vinya i passant pel seu marge dret, entrarem a l'abrupta vegetació; veurem un petit corriol que davalla cap al gual del torrent de Marramaus.

Direcció al gual del torrent de Marramaus

Situats al corriol, aquest baixa lleugerament cap a la llera del torrent, entra molta vegetació, com ara esbarzers i males herbes; no millor està el propi torrent que està força brut i no hi ha un pas concret per travessar-lo; passada la llera del torrent es veu un pas o camí que puja cap a les vinyes de l'altre banda del torrent, però aquest tram es el pitjor de tots, dons el pagesos d'aquesta zona hi han tirat de tot i l'han omplert de porcaria (talment sembla un femer).

Una vegada travessat el torrent de Marramaus, passarem pel costat de Cal Peret i sense deixar el camí principal, aquest ens portarà, passat uns 900 metres, fins al Castell de les Pujades.

Castell de les Pujades

El castell i les terres que l'envolten formen part del terme municipal de Castellví de la Marca; la torre circular de defensa és d'origen medieval i formava part de l'antic castell que fou enderrocat l'any 1864; fou construïda entre els segle XII i XIV i apareix esmentada per primera vegada l'any 1177.

En arribar al castell, continuarem tot girant a la dreta i seguint la paret del castell amb contraforts i que envolta el castell o masia actual; envoltant el castell passarem a la part davantera d'aquest i per l'entrada principal de la masia arribarem a un camí asfaltat; a l'esquerra en direcció al barri de La Ratera (no seguirem) i a la dreta baixarem fins a enllaçar amb la carretera B-212 (Vilafranca a Sant Jaume dels Domenys); estarem situats al costat de la població de La Múnia.

Castell o masia de les Pujades

2ª Ruta alternativa: Aquest tram NO està dins del track del GPS que s'adjunta; situats a la carretera BV-2128, no la deixarem i seguint el seu marge esquerra i en precaució, dons no hi ha vorera, farem aproximadament 1,200 Km fins arribar davant del punt quilomètric 2 on a l'esquerra continua un camí asfaltat en direcció al barri de La Ratera i La Múnia; per aquest farem aproximadament 1,300 Km fins arribar al Castell de les Pujades i a la carretera B-212, prop de La Múnia. 

El pitjor d'aquesta ruta es que durant 2,500 Km passarem per un tram asfaltat.

Direcció al barri de La Ratera i La Múnia

Així dons, tant per la 1ª Ruta com per la 2ª Ruta alternativa, ens situem a l'enllaç amb la carretera B-212, passat el Castell de les Pujades i el bosc de Cal Biel, prop de La Múnia.    

A la carretera girarem cap a la dreta en direcció a La Múnia i a uns 150 metres veurem un camí asfaltat a la dreta, Camí de Cal Farines.

Seguirem per aquest camí i aproximadament a uns 350 metres més endavant, veurem un canyissar a la dreta i una alzina i un ametller a l'esquerra; entre l'alzina i l'ametller hi ha un pas o camí entre vinyes i pel que continuarem la ruta. En cap cas hem d'arribar a la Granja del Vidal que es la primera casa que hi ha en el Camí de Cal Farines.

Una mica més endavant creuarem un camí asfaltat i continuarem pel camí que hi ha davant mateix i transita entre camps de vinyes i cultius; el camí, en lleugera baixada, ens portarà fins al torrent de Mas Cota, on, seguint el camí, farem un gir dreta-esquerra i accedirem a un nou camí asfaltat, el camí Vell de La Múnia.

Una vegada estem situats al Camí Vell de La Múnia, cal girar a l'esquerra i travessar el torrent de Cal Tetes per sobre del pont i seguidament girar a la dreta per continuar pel camí asfaltat o Camí de Pedrers.

Camí Vell de La Múnia i a la dreta Camí de Pedrers

Pel Camí de Pedrers transitarem uns 500 metres fins arribar a l'entrada de la Masia de Cal Biel Rius; aquesta entrada està situada a l'esquerra del camí; anem transitant per aquest camí terrós, en direcció a Cal Biel Rius i quan el camí comença a fer un gir cap a l'esquerra, el deixarem i continuarem pel camí que veurem davant nostra i entre vinyes (no arribar a la masia).

Camí cap a Cal Biel Rius

Per aquest camí i passats uns 150 metres més endavant arribarem a un nou camí asfaltat i ara girarem a la dreta per continuar per aquest.

Passat Cal Biel Rius

Seguirem el camí asfaltat i aquest ens portarà fins a passar pel costat de Cal Jaume Puig-rodó, a la dreta del camí i seguidament a una bifurcació, on resta ubicada la casa de Ca la Senyora Juanita.

Cala Senyora Juanita

Pel costat esquerra de Ca la Senyora Juanita, seguirem el camí asfaltat, Camí de Mas Cota, en direcció cap al Maset dels Cosins de Castellví de la Marca, que veurem davant nostra i on destaca l'església nova de Sant Sadurní.

Maset dels Cosins de Castellví de la Marca
Campanar de d'Església de Sant Sadurní (dreta)
Per damunt del campanar destaca el Castellot

En situar-nos al centre del nucli de cases hi ha una plaça, on hi ha un bar, en el que poden refrescar-nos en dies de calor i fer una aturada en el camí.

Sortirem del nucli de cases de Castellví pel carrer que baixa cap a la carretera BV-2176 i que travessarem, per continuar pel camí terrós del davant mateix, on hi ha un rètol informatiu. 

Aquest camí es de baixada cap a la Riera de Marmellar. En arribar a la Riera el camí va fent un gir cap a l'esquerra, seguint el curs de la riera, fins a un punt on cal travessar-lo. La Riera de Marmellar no acostuma a porta cabal d'aigua o be en molt poca quantitat i en aquest pas en concret no hi acostuma a haver-hi problemes per passar-lo còmodament.

Passada la riera el camí fa una petita pujada i passa pel costat de Cal Freixenet i seguidament arriba a Cal Diego davant d'una bifurcació; en aquesta bifurcació seguirem per l'esquerra; més endavant passarem per la zona de Cal Margarit, un petit nucli de població de diferents cases escampades a banda i banda del camí.   

Nucli de Cal Margarit

Passat el nucli de Cal Margarit i sen se deixar aquest camí asfaltat, a uns 150 metres, ara si deixarem el camí asfaltat per continuar per un camí terrós entre camps de cultiu i vinyes.

Aquest camí entre camps de cultiu, vinyes i oliveres ens acostarà fins el torrent del Figuerot, però unes passes abans d'arribar-hi veurem una barraca de pedra seca a l'esquerra del camí. 

Com moltes d'altres construccions com aquesta, el pas del temps fa estralls en la seva conservació i el seu deteriorament comença a perjudicar-les i son evidents les parts malmeses.

Barraca de Pedra Seca i al fons Cal Mitjans

Passat el torrent del Figuerot, anirem girant a l'esquerra i arribarem a Cal Mitjans; ens incorporarem al Camí de Cal Mitjans, ara asfaltat, i girant a la nostra dreta, passarem per davant de la casa.

Cal Mitjans

Seguint pel Camí de Cal Mitjans poc després passarem pel costat de Cal Planes del Perull, a l'esquerra del camí; passada la Masia arribarem a un cruïlla de camins i en aquest punt continuarem pel camí que surt cap a l'esquerra per un camí terrós.

Entrarem en aquest camí, que va transitant entre vinyes, i ens portarà en direcció a una casa o masia que veurem més endavant.
Per aquest tram de camí travessarem la línia imaginària que divideix la comarca de l'Alt Penedès i el Baix Penedès, així dons, a partir d'ara les nostres passes discorreran per les terres del Baix Penedès. 

D'on venim

El camí va fent una corba cap a l'esquerra i en direcció a una única fila d'oliveres i a la casa o masia que anteriorment hem comentat; en arribar a les oliveres deixarem el camí i girarem a la dreta, seguint pel camí entre un marge a l'esquerra i una gran parada de ceps a la dreta. En cap cas arribarem a la casa o masia de Cal Goncer de Dalt.

A on anem...direcció La Carronya

Aquest camí que hem agafat a la dreta, te un tram curt i s'acaba unint-se a una nova parada de ceps; tot i no haver-hi camí traçat, continuarem per la vinya i sempre a tocar del marge esquerra, que ens portarà directament, al final de la vinya, a entrar a un camí i al torrent de Gomila, gairebé de manera inapreciable; en aquest punt s'uneixen el torrent de Gomila amb la torrentera de l'Alzinar i a partir d'aquest punt forma el Barranc de Cornudella. 

Camí i torrent de Gomila a La Carronya

Entrarem tot seguit al carrer Montserrat del petit nucli de La Carronya (Sant Jaume dels Domenys); passades les darreres cases ens trobarem una bifurcació; a l'esquerra continua la carretera TV-2121 que no seguirem; en el nostra cas continuarem pel camí asfaltat que surt recte des del carrer Montserrat, essent el Camí Vell de la Carronya.

Carrer Montserrat de La Carronya

Seguint el Camí Vell de La Carronya, ara asfaltat, ens dirigirem en direcció a Sant Jaume dels Domenys; durant 1 Km transitarem per aquest camí fins arribar a l'alçada de la Masia de Can Pau, a l'esquerra del camí i en aquest punt hi ha una nova bifurcació, per l'esquerra continua el camí asfaltat i per la dreta un camí terrós que serà pel que caldrà continuar.

Bifurcació davant de Cal Pau

Aquest camí terrós, en un curt tram, ens portarà fins a la carretera TP-2442 (Sant Jaume dels Domenys a les Ventoses i El Pla de Manlleu...); travessarem la carretera i continuarem per un camí que hi ha davant mateix, per baixar lleugerament cap al torrent del Gatell o de Cal Porroig i el gual de la Bassa Gran.

Carretera TP-2442

Gual del torrent a la Bassa Gran

Baixarem fins la font de la Bassa Gran i travessarem el torrent; passada la font el camí asfaltat continua girant cap a l'esquerra, però en el nostra cas seguirem el camí terrós amb lleugera pujada que veurem davant.

Font de la Bassa Gran a Sant Jaume dels Domenys

Deixarem la Bassa Gran i per un camí en lleugera pujada arribarem al torrent dels Vinots; aquest camí al arribar al final d'aquesta pujada gira a la dreta (el camí a la dreta i el torrent son la mateixa cosa), però en el nostra cas, seguirem per la vinya que tindrem davant; per la gran parada de ceps circularem pel seu marge esquerra a tocar del marge (en compte que el marge te un escaló pronunciat); a la dreta de la parada de ceps i per sobre nostra veurem la masia de Llobets.

Parada de ceps al peu de la masia de Llobets

Al final de la gran parada de ceps i quan en comença una altre veurem a la dreta un petit "baixadó" que entra en un camí asfaltat; en aquest camí seguirem cap a la dreta en direcció a una barraca de pedra seca que veurem davant nostre i a l'esquerra.

Camí i barraca de pedra seca

Passada la barraca el camí asfaltat fa un suau gir cap a la dreta, però nosaltres no el seguirem, dons el que farem es seguir recte entre una parada de ceps a l'esquerra i una parada d'oliveres a la dreta i posteriorment entre vinya a banda i banda per un camí més marcat que ens portarà a passar pel costat d'una pallissa a la dreta; poques passes després de la pallissa i quan el camí fa un lleuger gir cap a l'esquerra estarem entrant a la Rasa dels Oms; aquesta Rasa a partir d'aquí fa de camí asfaltat i ens portarà fins a la carretera TV- 2122 (Sant Jaume dels Domenys a La Torregassa...).

Camí o Rasa dels Oms en direcció a l'Hostal

En entrar a la carretera continuarem cap a la dreta tot passant pel costat de l'Hostal; a partir d'aquí continuarem per la carretera en direcció a La Torregassa i no la deixarem fins arribar-hi; entrarem pel carrer de la Torregassa (Camí Ral) i travessarem tot el poble d' est a oest; passarem pel costat de la Societat Torregassa de Cultura i Esbarjo on podrem fer una parada per a descansar i recuperar forces; més endavant passarem per un semàfor i seguidament deixarem al carrer o carretera de la Torregassa i continuarem recte pel carrer de La Bisbal; en acabar-se les cases (cases de l'urbanització del Papagai) s'acaba el camí asfaltat i comença novament el camí terrós o Camí Ral; per aquest camí, a l'esquerra veurem el Mas de les Gralles.

Mas de les Gralles

De seguida arribarem a una cruïlla de quatre camins; a l'esquerra ens portarà cap al Mas de les Gralles i l'Ortigós, a la dreta ens portarà cap a la Masia de la Costa (Camí de la Costa) i el camí d'enfront cap a la Font de Freié, pel Camí Ral Vell.

Cruïlla al Camí de la Costa

En aquest punt tenim dues possibilitats a seguir, dons un dels trams a seguir, concretament al que fa referència a creuar el torrent Mal pel Trencacàntirs, prop del Mas de la Font de Freier, a vegades està força ple de vegetació i d'esbarzers i arínjols i pot dificultar el pas, per tant, adjuntem aquí dues rutes alternatives a seguir.

1ª Ruta: Aquest tram està marcat en la ruta o track del GPS que s'adjunta; en arribar a la cruïlla del camí de la Costa, continuarem pel camí recte que veurem al davant, antic Camí Ral; per aquest camí passarem un petit bosc de pins a la dreta i més endavant quan passem pel costat d'una plantació d'oliveres, també a la dreta, i just al costat novament del bosc, a la dreta hi ha un sender, gens visible des del camí, que ens portarà cap al pas del Trencacàntirs i cap al gual del torrent Mal (des del camí de la Costa fins al sender del Trencacàntirs hi han uns 550 metres).

Camí Ral i sender al Trencacàntirs

Situats al sender, a poques passes veurem un pas tallat a la roca i que es conegut com a Trencacàntirs i que baixa cap al gual del torrent Mal.

Trencacàntirs

Aquest pas acostuma a estar net i no ens impedeix el pas cap al torrent que veurem a continuació.

Torrent Mal

En deixar el pas tallat a la roca del Trencacàntirs, girarem a l'esquerra per anar baixant cap al gual del torrent; es a partir d'aquí i en tot el tram fins al gual del torrent on podrem trobar més dificultat per continuar, dons hi acostuma a haver-hi més vegetació i/o males herbes; el darrer tram, una vegada situats a la llera del torrent, serà superar l'esglaó que surt del torrent i s'enfila cap a una vinya (segona foto de l'anterior imatge). 

Imatges del Trencacàntirs i el pas pel gual del Torrent Mal:

https://youtu.be/AQ_RtGAMDhU

Situats a la vinya, passat el torrent Mal, continuarem pel marge esquerra que va seguint el propi torrent; al final de la fila de ceps girarem a la dreta i anirem pujant lleugerament fins a veure un camí que s'enfila cap a l'esquerra i que ens portarà cap a una nova parada de vinya; seguint en línia recta pel costat del marge de pedres de l'esquerra i posteriorment entre les fileres de ceps a banda i banda, ens dirigirem cap a la Masia de Freié que veurem davant nostra.

Vinyes de la penyora de Freié

Antigament el camí Ral una vegada passat el Trencacàntirs, continuava per la llera del torrent Mal, en un curt tram i el deixava fent un gir a la dreta, per continuar pel que es podria assemblar un altre torrent (que no es el cas) i que superava l'esglaó entre el torrent i les vinyes i camps de conreu de la penyora de Freié; avui en dia aquest tram del camí Ral està totalment impracticable. 

Una vegada travessada la parada de ceps ens situarem davant de l'entrada del Mas de Freié, on comença el camí asfaltat; per continuar seguirem pel camí asfaltat tot girant a la nostra esquerra.

2ª Ruta alternativa: Aquest tram NO està marcat en la ruta o track del GPS que s'adjunta; situats a la cruïlla del camí de la Costa, continuarem per la nostra dreta, seguint al Camí de la Costa; més endavant arribarem a una bifurcació i seguirem pel camí de l'esquerra, deixant per tant el Camí de la Costa; aquest nou camí ens portarà a passar pel costat d'un moli de vent (esquerra) i més enllà, després d'una lleugera i curta baixada, travessar el gual del Torrent Mal.

Passat el torrent, el camí fa una curta pujada i al capdamunt d'aquesta hi ha una nova bifurcació (no seguir pel camí de la dreta); seguir dons pel camí que circula per sota del Mas de Freié que veurem sobre nostra a la dreta.

Mas de Freié

Seguint aquest camí arribarem a l'entrada del Mas de Freié, on acaba el camí terrós i comença el camí asfaltat.

Així dons, tant per la 1ª Ruta com per la 2ª Ruta alternativa, ens situem davant de l'entrada al Mas de Freié.

A partir d'aquest punt ja no deixarem el camí asfaltat; més endavant, quan el camí fa un gir a la dreta, després d'una petita i lleugera baixada, ens trobarem novament amb el camí Ral.

Camí Ral

Seguirem el camí Ral, ara asfaltat i a la dreta veurem primer La Masieta i més endavant passarem pel costat de l'entrada a la Masia de Cal Vilella.

Masia de Cal Vilella

El camí ens portarà a passar pel costat del Cementiri de La Bisbal i més endavant pel costat del Pujolet i seguidament cal creuar el pont per sobre de l'autopista AP-2; davant nostra queda la població de La Bisbal del Penedès.

La Bisbal del Penedès pel camí Ral

Passat el pont, creuarem la nova carretera TV-2401 per una rotonda i entrarem al poble pel costat del poliesportiu i fins al carrer Àngel Guimerà i seguidament pel carrer Sant Sebastià (antic carrer de Dalt i el més antic de La Bisbal**).

En aquest punt acaba la ruta o track del GPS que s'adjunta, Vilafranca a La Bisbal i comença la ruta o track del GPS que s'adjunta, La Bisbal a Santes Creus.

Seguint el carrer Sant Sebastià arribem al carrer Sant Roc on veurem un reixa; al final de la reixa veurem una estreta baixada, coneguda com "les pedretes", que seguint-la ens portarà fins el carrer Torrent (algunes senyals grogues del camí de Sant Jaume de Compostela ens ajudaran i acompanyaran durant una bona part del recorregut).

Les Pedretes

Situats al carrer Torrent, veurem unes escales que ens portaran fins al torrent o Riera de La Bisbal, al costat del pont que uneix els barris de "la Plaça" i de "Baix" amb el barri de la "Riba".

Escales a la riera de La Bisbal

Per les escales i seguint les fletxes grogues en situarem a la llera del torrent o riera, quedant el pont a la nostra esquena; seguirem un curt tram pel torrent fins a situar-nos davant d'un petit edifici i continuarem pel camí de l'esquerra (deixarem el torrent o riera de La Bisbal) i en lleugera pujada que encara conserva part de l'antic empedrat del camí Ral; aquest tram es conegut a La Bisbal com "La Timba".

Riera de La Bisbal en direcció a La Timba

Una mica més endavant i seguint la pujada passarem per sota de la casa de La Riba i que dona nom a aquest barri de La Bisbal.

Casa de la Riba

Al final de la pujada anirem girant cap a l'esquerra per passar per darrera d'un antic corral de bestiar, conegut com a "Corral de l'Alfredo"; arribarem a un camí asfaltat que uneix el poble amb l'urbanització del Priorat de La Bisbal; en entrar-hi girarem a l'esquerra en direcció al poble, per continuar pel carrer General Romagosa fins al seu final on comença un camí de terrós; aquest camí ens portarà fins la carretera T-240.

En entrar a la carretera buscarem el seu marge esquerra per continuar, anant en compte dons no hi ha vorera; davant nostre i a l'esquerra veurem una Creu de Pedra, amb una inscripció a la seva base datada al 1889.

Creu de Pedra

En deixar la Creu de Pedra, continuarem pel marge esquerra de la carretera, fins a troba una entrada a un camí a l'esquerra (170 metres després de la Creu de Pedra); en entrar al camí el seguirem en un curt tram, dons el deixarem per endinsar-nos al bosc del davant, "Bosc del Faló"; seguirem les senyals grogues per un corriol per sobre de la carretera i paral·lel a aquesta i fins a connectar novament amb la carretera (T-240) a l'alçada d'una corba i del pont que travessa el torrent de Mas Tarragó; aquesta zona es coneguda com "La Costa Blanca".

A partir d'aquí continuarem pel marge esquerra de la carretera, amb la corresponent precaució degut a la circulació d'automòbils; veurem algunes senyals grogues pintades al terra o en algunes senyals de trànsit; continuant per la carretera arribarem fins a l'entrada de la Masia de Cal Llagostera, a la dreta de la carretera (la masia actualment es dedica al Agroturisme).

Indrets de pas del camí Ral

Arran de les obres de construcció de la nova carretera C-51 (El Vendrell a Valls), el tram del Camí Ral que unia el Mas del Llagostera amb el Mas de l'Arbocet ha quedat parcialment modificat i les fletxes grogues marcades en el camí no estan actualitzades (veure nota al final).

Davant del Mas de Llagostera, deixarem la carretera i continuarem pel camí terrós, (Camí Ral i/o carrerada de Vilafranca del Penedès a Montblanc) seguint les senyals grogues i continuarem per aquest aproximadament uns 200 metres.

Camí Ral

(1) Passat aquests 200 metres veurem a l'esquerra del camí una petita rampa que puja cap a una, actualment, parada d'ametllers i situats aquí i accedirem; quedarem entre una parada de ceps, per sota d'un marge, i d'aquesta parada d'ametllers; seguirem paral·lelament al marge de pedra seca i entre la vinya i els ametllers fins a situar-nos al final del marge on també veurem un pellissa; aquí girarem a la dreta i continuarem caminant (paral·lelament a la carretera T-240 que queda a la nostra esquerra) en direcció cap a la nova carretera C-51; quan la parada de ceps i ametllers (i algunes oliveres) s'acaba veurem un pal de ferro de color carabassa o vermell del gasoducte soterrat que passa per aquí i davant mateix un pont que travessa la carretera C-51.

Pas per sota de la carretera C-51

Una vegada travessada la nova carretera C-51, accedirem a la carretera vella i girant a la nostra dreta la seguirem en direcció a la Masia de Ca l'Arbocet que veurem al davant; anirem per la carretera fins a la senyal del punt quilomètric 16 i aquí veurem a l'esquerra l'entrada cap a la masia; ens dirigirem cap a la masia, on podrem fer-hi una ullada i si cal fer una petita parada per a descansar.

Masia de Ca l'Arbocet

Abans d'entrar a l'era de davant de la masia, el camí i les senyals grogues giren cap a la dreta on comença un corriol que no es altre que l'antic camí Ral i que retrobem aquí i que es dirigeix en suau pujada cal el coll de l'Alberic (també coll de Santa Cristina o la Rubiola).

En aquest tram del camí Ral en direcció a Santa Cristina, encara es poden veure avui en dia, les traces que feien les rodes del carros quan passaven per sobre dels pedregars una i altre vegada.

Camí Ral i al fons l'ermita de Santa Cristina

Traçat actual del camí Ral

En sortir del corriol entrarem a un camí més ample en força mal estat; una mica més endavant veurem un rètol informatiu de l'ermita de Santa Cristina i de la font; actualment la font està en desús i la trobarem en el punt més baix de les escales que duen fins l'ermita; seguirem les indicacions cap a l'ermita i per qualsevol braç del camí que giri a la dreta ens portarà fins a l'ermita; encara ens trobarem dins del terme municipal de La Bisbal del Penedès.

Ermita de Santa Cristina

Per sobre de l'ermita hi ha un altre edifici amb una inscripció a la seva façana principal que diu: "Casa d'en Bernat Jofre, poblador del lloc de Santa Cristina i constructor de l'ermita 1211"***.

També es pot veure al costat d'aquesta una petita cova coneguda com "La cova dels nens xics"****.

Casa d'en Bernat Jofre

Deixarem l'ermita continuant per una petita pujada que surt de l'era de davant de l'ermita i ens portarà a retrobar les senyals grogues del Camí de Sant Jaume de Compostela; el camí ens portarà a trobar un rètol de senyalització de l'ermita de Santa Cristina i la direcció a Masllorenç i Montblanc i que seguirem; en aquest punt un gran rètol informatiu ens dona informació, entre d'altres coses, de la masia de Cal Cabellut que veurem una mica més endavant (val la pena aturar-nos un moment a llegir-lo).

En aquest punt del camí travessarem la línia imaginària que divideix la comarca del Baix Penedès i la comarca de l'Alt Camp, així dons, a partir d'ara les nostres passes discorreran per les terres de l'Alt Camp.

Rètols informatius

Continuarem en direcció a Masllorenç i Montblanc per una pronunciada però curta baixada i passats uns 300 metres trobarem la Masia de Cal Cabellut, a la dreta del camí (actualment està en procés de restauració).

Masia de Cal Cabellut

Aquesta masia, construïda al segle XVIII, fou en el seu temps un important hostal i feia d'allotjament als carreters que passaven per aquí amb els seus carros i mercaderies.

En un dels laterals de la paret davantera de la masia es pot veure una placa commemorativa d'uns fets tràgics que van ocórrer a principis del segle XIX***** (en el rètol informatiu que haurem deixat enrere es troben referències).

Placa commemorativa

Cal Cabellut queda enrere en el camí

Deixem la masia i continuem pel mateix camí fins a trobar una bifurcació, on un rètol informatiu ens dirigirà en direcció a Masllorenç; seguir per la dreta; anirem veient senyals grogues que també ens orientaran.

Carrerada de Vilafranca del Penedès a Montblanc (dreta)

El camí o carrerada ens portarà fins a una bifurcació i en aquest cas continuarem pel camí de l'esquerra i més proper a les cases de Masllorenç; seguidament travessarem la carretera TP-2045 on un rètol en orientarà cap a Les Casetes i Rodonyà.

Aquest camí terrós en portarà de seguida a un camí asfaltat, que continua essent la Carrerada de Vilafranca del Penedès a Montblanc.

El camí ens portarà fins Les Casetes, una barriada de Rodonyà; en aquesta barriada les senyals grogues marquen en direcció al nucli de Rodonyà i en aquest punt deixarem de seguir-les; travessarem aquesta barriada pel carrer de Les Casetes (el seu únic carrer) en direcció a Vilardida.

Senyal d'informació a Les Casetes

Passada la barriada de Les Casetes, a la dreta podrem veure el poble de Rodonyà i darrera seu la Serralada del Montmell.

Rodonyà i la Serra del Montmell

Més endavant arribarem a una cruïlla on veurem un rètol informatiu indicant "Itinerari de Salut El Puig"; en el nostra cas continuarem en línia recta seguint la Carrerada de Vilafranca del Penedès a Montblanc, travessant el camí del Puig.

Carrerada de Vilafranca a Montblanc
Cruïlla amb el Camí del Puig

Passada la cruïlla, la Carrerada, en alguns trams, es torna un sender que va travessant vinyes i/o camps de cultiu i banda i banda; més enllà, uns 350 metres, arribarem a una nova cruïlla i seguirem rectes en direcció a Vilardida tot travessant un camí asfaltat.

Cruïlla

Passada la cruïlla entrarem en un corriol o sender on, en alguns trams del camí, hi han pedregars on encara son ben visibles les traçades que feien els carros que transitaven per aquí.

Trams de la carrerada

De seguida entrarem a un petit tram de bosc i seguint el traç, en una inapreciable baixada, passarem pel torrent del Còdol, sen se gairebé adonar-nos-en.

Carrerada a l'alçada del torrent del Còdol

Passat el torrent del Còdol el corriol fa una lleugera ascensió en direcció a l'urbanització de l'Alzineta.

Carrerada en direcció a Vilardida

De seguida arribarem a les primeres cases de l'urbanització de l'Alzineta, que pertany en la seva major part al municipi de Montferri i una petita part a Rodonyà.

Bifurcació a l'Alzineta

En aquest punt tenim dues possibilitats a seguir, per tant, adjuntem aquí dues rutes alternatives.

1ª Ruta: Aquest tram està marcat en la ruta o track del GPS que s'ajunta; seguirem en línia recta per un corriol i pel darrera de les cases de l'urbanització, que quedaran a la nostra dreta; el corriol fa una ziga-zaga primer a l'esquerra, allunyant-se de les cases i després a la dreta i novament a tocar de les cases i entrarem a una vinya pel seu marge dret i de seguida retrobarem el camí o carrerada, passada l'última casa de l'urbanització de l'Alzineta.

Antigament la Carrerada de Vilafranca del Penedès a Montblanc no feia aquesta ziga-zaga, però el pas del temps i el fet d'haver-se construït aquesta urbanització a fet que el camí que transitava per darrera de les cases hagi quedat ple de brutícia i al mateix temps ple d'esbarzers que fan impracticable al seu pas per aquest vell tram. 

Camí per darrera de les cases de l'Alzineta

2ª Ruta alternativa: Aquest tram NO està marcat en la ruta o track del GPS que s'adjunta; situats a la bifurcació de l'Alzineta, seguirem per la dreta en direcció a les primeres cases i en arribar al primer carrer el seguirem (Carrer Hortènsia) i haurem d'arribar al final d'aquest on retrobarem la Carrerada de Vilafranca del Penedès a Montblanc.

Així dons, tant per la 1ª Ruta com per la 2ª Ruta alternativa, ens situarem al final de les darreres cases de l'urbanització de l'Alzineta.

Seguirem per la carrerada, ara per un camí més ample i força recta i planer; per aquest tram veurem algun que altre pedregar amb l'empremta de les roderes dels carros marcades.

Quan el camí comença a fer una lleugera baixada, ens trobarem amb un rètol que ens indica per on passa o de fet per on passava l'antic camí Ral o Carrerada de Vilafranca del Penedès a Montblanc. La brutícia d'herbes, el deteriorament i sobretot la manca de manteniment han fet que aquest tram de l'antic camí s'hagi perdut.

Tram del camí Ral perdut

Així dons NO seguirem la indicació que ens fa el rètol i optarem per continuar per el camí que, dirigint-se cap a les vinyes, segueix cap a l'esquerra i passa prop d'una barraca de pedra seca.

Camí alternatiu al camí Ral o Carrerada de Vilafranca del Penedès a Montblanc

Entre vinyes anirem baixant lleugerament i més endavant en forta baixada fins a creuar la Rasa de les Ceguines, de forma totalment inapreciable; en creuar-la passarem per entre dues construccions en molt mal estat; a partir d'aquest punt el camí torna a pujar suaument.

Passades aquestes dues cases i després d'uns 300 metres arribarem a la part més alta del camí i ens trobarem una bifurcació a dreta i esquerra; una vegada situats en aquest punt caldrà tenir en compte dues possibilitats a seguir.

Camí en direcció a Vilardida

Si una vegada arribats a la bifurcació seguim per la dreta, veurem a poques passes, un rètol que ens orientarà cap a Vilardida, però que malauradament el camí es perd en entrar al petit bosc que hi ha al davant, per tant, és aconsellable no seguir aquesta direcció.

En l'altre cas, si seguim per l'esquerra, continuarem per un camí ben traçat (camí dels Prats) fins a arribar a una nova bifurcació i aquí haurem de girar a la dreta i on comença una llarga i còmoda baixada fins a Vilardida que veurem davant mateix. Aquest tram està marcat en la ruta o track del GPS que s'adjunta.

Camí en direcció a Vilardida

Anirem baixant per aquest camí i quan gairebé arribem a Vilardida veurem un rètol informatiu i en aquest punt és on retrobarem el camí Ral vell o la Carrerada de Vilafranca del Penedès a Montblanc.

Vilardida
Rètol informatiu en diferents rutes a seguir

Entrarem al nucli de cases de Vilardida, tot travessant la carretera C-51, anant en compte dons no hi ha un pas segur en aquest punt. Vilardida és una entitat de població dividida entre els municipis de Vila-rodona (al nord) i de Montferri (al sud).

Capella de Santa Maria de Vilardida (s. XVIII)
Carrer principal de Vilardida

Nota: En el tram de la C-51 al pas per Vilardida s'hi han fet millores i això ha fet modificar el tram marcat amb el GPS que travessa en aquest punt la carretera i accedeix a nucli de Vilardida, per tant, cal veure si és pot travessar per la ruta marcada o cal buscar una ruta alternativa; un cop situats a Vilardida tornarem a retrobar el track del GPS.

Racons de Vilardida

A Vilardida abandonarem la Carrerada de Vilafranca del Penedès a Montblanc, dons a partir d'ara ens dirigirem cap a Vila-rodona i Santes Creus.

Situats al carrer principal i únic de Vilardida (davant de la capella de Santa Maria), travessarem el poble; passarem pel costat del Hotel-Spa Les Vinyes on podrem trobar, si s'escau, allotjament; al final del carrer trobarem una curta baixada i que connecta amb una bifurcació; continuarem pel camí asfaltat que gira cap a l'esquerra (camí de Vila-rodona a Vilardida).

Seguirem el camí asfaltat fins a trobar el pont que travessa el torrent de Mas Serra; passat el pont veurem un rètol informatiu a l'esquerra del camí.

Aquest camí asfaltat no al deixarem en cap moment; més endavant el camí passa per sota de l'autopista AP-2 i passat aquest ens quedarà una mica més d'1,5 Km fins a entrar a les primeres cases de Vila-rodona; entrarem pel carrer de Vilardida i continuarem pel carrer de les Hortes; entre aquest dos carrers veurem una senyal en direcció a Santes Creus.

Rètol a Vila-rodona

Pel carrer de les Hortes passarem pel costat de l'església parroquial de Santa Maria de Vila-rodona.

Continuarem pel carrer del Dr. Josep Maria Ferrer + plaça Vella + carrer Sant Llorenç; al final d'aquest darrer carrer passarem pel Portal d'en Parera o Portal de Sant Llorenç (S. XIV).

Portal d'en Parera

Continuarem per l'avinguda de l'Alt Camp i deixarem enrere Vila-rodona; una mica més endavant i a la dreta del camí veurem l'antic Convent dels Dolors dels Servites, actualment església de Sant Llorenç.

Façana de l'església de Sant Llorenç

Deixarem enrere Vila-rodona i entrarem en una zona d'horts; seguirem els rètols en direcció a Santes Creus i també les senyals grogues del Camí de Sant Jaume de Compostela que a partir de Vila-rodona tornarem a retrobar.

El tram pel que ara transitarem es el Camí Vell de Vila-rodona a Aiguamúrcia, un camí asfaltat; passarem pel costat d'una zona coneguda com La Farga on uns rètols ens encaminaran cap al nostre destí.

De seguida arribarem al riu Gaià; per aquesta zona aquest riu va serpentejant i això fa que el tinguem que creuar, per diferents punts, fins a 3 vegades; depenent de l'època de l'any el riu te més o menys cabal i també depenent d'aquest cabal el riu pot canviar de fisonomia; normalment per creuar-lo ho farem per damunt d'unes passarel·les de fusta, en el cas de que aquestes estiguin enretirades o hagin desaparegut (per causa d'alguna riuada) no hi cap dificultat en travessar-lo, be sigui per sobre de pedres i/o troncs o be simplement descalçar-nos, dons no hi ha gaire profunditat i l'amplada es curta.

Riu Gaià

Cada vegada que creuem el riu retrobarem el corriol i aquest també va serpentejant per dins del bosc seguint els meandres del riu.

Una vegada travessat el riu Gaià, el corriol enllaça amb la carretera TV-2005 i de seguida arribarem al poble d'Aiguamúrcia.

Carretera a Aiguamúrcia

Diferents rètol, incloses les senyals grogues, ens encaminen per dins del poble d'Aiguamúrcia; passarem per la plaça d'Aiguamúrcia + plaça de la Font + carrer de les Deveses.

Rètols al poble d'Aiguamúrcia

Ermita de Santa Maria d'Aiguamúrcia a la plaça de la Font

Deixarem el poble enrere passant per davant del Celler Cooperatiu d'Aiguamúrcia, ara per la carretera TV-2006 en direcció a Santes Creus.

Per aquesta carretera i passat aproximadament 1 Km arribarem al pont que travessa la riera de Rubió.

Pont i font del Rubió

Passat el pont deixarem la carretera i enfilarem, a la dreta, el carrer Torrent de Rubió de l'urbanització "els Manantials".

Carrer Torrent de Rubió

Seguirem pel carrer Vinya Closa i deixarem les darreres cases de l'urbanització, tot seguint les senyals grogues que anirem veient; seguirem per una pista asfaltada, paral·lelament a la Rasa dels Hortets (esquerra de la pista) i fins arribar als murs del monestir de Santes Creus.

Murs exteriors de Santes Creus

Per aquesta pista arribarem a enllaçar amb la carretera TV-2441.

Monestir de Santes Creus

Torre i Cimbori del Monestir de Santes Creus

En entrar a la carretera girarem a l'esquerra continuant paral·lelament als murs del monestir fins a trobar una petita baixada i posteriorment una escales al costat d'una font.

Font

Passada la font entrarem al carrer de Pere El Gran i per aquest arribarem davant d'un porxo que dona accés al recinte del monestir.

Porxo

Passat el porxo entrarem a la plaça de Sant Llúcia i aquí hi ha l'entrada principal al monestir de Santes Creus, el portal de Santa Llúcia.

Portal de Santa Llúcia

En passar per aquest portal, entrarem a la plaça de Sant Bernat al centre de la qual hi ha la font de Sant Bernat; al final de la plaça hi ha unes escales que accedeixen a la façana principal de l'església de Santa Maria, així com a la resta dels edificis del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.

Plaça i font de Sant Bernat amb la façana de l'església al fons

Plaça i font de Sant Bernat amb el portal de Santa Llúcia al fons

Portal i rellotge de sol a la plaça de Jaume el Just

Una vegada dins del recinte del Monestir de Santes Creus acaba la ruta i comença la visita a l'interior dels seus murs, una visita molt recomanable pel seus interès històric i la bellesa de les seves dependències.

Patis interiors del Monestir
Talla de fusta del Crist crucificat (s. XV - XVI)

Sala capitular o de reunions, claustre, jardins i font

Dependències, patis i rosassa de l'església

Nau de l'església, vitrall i tomba de Pere III el Gran

(1) Davant del Mas de Llagostera, deixarem la carretera i continuarem pel camí terrós (camí Ral i/o carrerada de Vilafranca del Penedès a Montblanc), seguint les senyals grogues del Camí de Sant Jaume de Compostela; aquest camí queda bloquejat  just en arribar al marge lateral de la nova carretera C-51 barrant-nos el pas;  en aquest punt cal girar a la nostra esquerra i seguir el marge lateral de la carretera, passant per un camp erm* i fins arribar a un pont per sota de la carretera C-51 i que travessarem;  una vegada haguem travessat a l’altre banda, un petit tram de camí ens permetrà accedir còmodament a la carretera vella C-51z; continuarem per aquesta, situant-nos al marge esquerra de la carrera (anirem en precaució dons hi continua passant transit a motor) i en direcció a la Masia de Ca l’Arbocet que veurem uns metres mes endavant, al igual que les senyals grogues que indiquen el camí.

© Text i imatges propietat d'en Ferran Solé Sendra

erm*:  Lloc no conreat, desert, àrid, amb vegetació esclarissada, formada sobretot per plantes herbàcies o per petites mates.

Gual*: Indret d’un riu en què l’aigua és prou baixa i el fons prou bo perquè s’hi pugui passar caminant.

Per a més informació sobre el camí Ral i altres anècdotes:

1) El Camí Ral de Vilafranca a Montblanc - C.Pla, J.A. Ventura i M. Vives (Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L.)

2)** La Bisbal: el llarg batec d'un poble al Penedès (Benjamí Català Benach) - Capítol 61 Pàg. 210 - El Camí Ral

3)*** La Bisbal: el llarg batec d'un poble al Penedès (Benjamí Català Benach) - Capítol 18 Pàg. 70 - La Casa d'en Bernat Jofre

4)**** La Bisbal: el llarg batec d'un poble al Penedès (Benjamí Català Benach) - Capítol 85 Pàg. 282 - La cova dels nens xics

5)***** La Bisbal: el llarg batec d'un poble al Penedès (Benjamí Català Benach) - Capítol 89 Pàg. 289-290 - La guerra del Francès Cal Cabellut